Històries argentines (I).
Juli Gutièrrez Deulofeu
«Formós exemple el d’aquesta nació, el gresol de races del poeta, terra beneïda que a ningú preguntava d’on venia i què duia a sobre, si no que li oferia un àmbit de treball sense límits, de llibertat i de pau; que admetia l’ascens de l’home segons la seva capacitat i la seva aptitud per l’esforç; una nació que estava en el seu camí de grandesa, forjada a base de voler fer segons l’exemple llegat per les generacions que l’havien precedit en l’esforç».
(Paraules d’un pensador argentí, record de la seva infantesa. I jo que em pregunto, i jo que els hi pregunto: què es va tòrcer?).
Aquesta història, com tantes altres es remunta a temps pretèrits, molt probablement, aquests, es perdrien en les bromes d’una memòria en general en excés oblidadissa. És lògic acceptar que al llarg de tan dilatat període el ésser humà hagi oblidat als seus ancestres. Hagi oblidat el passat i avui, tan sols es preocupi del seu present més immediat, perquè qualsevol mirada al passat es fa amb el convenciment que quelcom, o molt, per alguns, s’ha avançat. No ho dubto, però em pregunto si el preu pagat ho val. La història de la Humanitat, tota, es converteix d’aquesta forma en un cúmul de despropòsits. Excessiu?, penso que no. Fam, guerres, i per tanta por i terror s’emparen en el segle en el qual vivim de la major part de la geografia. De fet, l’home del segle XXI, no content amb això, sembla decidit a acabar, en nom del progrés, amb el planeta sencer. Les actuacions dels que dirigeixen les grans potències mundials, EEUU, Xina, Rússia, no són especialment tranquil·litzadores. Els drets de la Terra, els Drets de l’Home són ultratjats a cada minut. Davant aquest panorama el futur s’enfosqueix per moments i sembla instal·lar-se en la societat mundial la desídia i el passotisme i de tant en tant com única resposta, el terrorisme; per tant més i més terror. Un pensador català, Joan Maragall (1850-1911) afirmava que les bombes i les blasfèmies són, sobretot, una mateixa cosa: un alleujament de la impotència per crear. El que odia la societat i no es sent fort per a transformar-la, tira una bomba al bell mig de la plaça. Doncs bé, el 1978, un altre català, Alexandre Deulofeu va viatjar a l’Argentina, per a comunicar-los que a vostès i només a vostès els hi està encomanada la missió de canviar el destí de la cansada Humanitat. En el seu missatge de comiat va qualificar a l’Argentina com el far del món futur. Analitzarem en posteriors capítols el perquè d’aquestes paraules.
Anar a l’article següent: «Històries argentines (II)».