Bibliografia d’Alexandre Deulofeu

Prologat per Antoni Rovira i Virgili, la primera de les obres de Deulofeu, planteja per primer cop l’existència d’una llei universal que regeix el destí dels pobles, de la Humanitat en definitiva. Exposa l’analogia evolutiva de tots els pobles d’Europa, prescindint dels personatges que en cada moment portaren la direcció política dels països respectius. I és que, contradient a Toynbee, les individualitats no són rés més que la concreció d’un estat d’esperit general. En aquesta obra confirma que l’evolució de les grans coŀlectivitats obeeix a un mecanisme tan prefixat com pugui ser l’evolució de l’individu.

Deulofeu va començar a escriure aquesta obra pensant en desenvolupar una segona part del llibre anterior, i així com en aquell estudiava l’evolució política i cultural d’Europa, en aquest segon pensava posar de manifest com al costat de l’evolució política i cultural hi havia una evolució social que també seguia fil per randa els designis de la llei de la història. Ara bé, els desgraciats fets del 6 d’octubre l’obligaren a canviar la primera idea i es decidí per explicar els fets ocorreguts a casa i fora de casa des de l’aprovació de l’Estatut demostrant que tots tenien una explicació racional i obeïen perfectament a l’evolució política estudiada.

Forma part dels llibres editats per l’Escola del Treball, el gran projecte cultural d’Alexandre Deulofeu en la Figueres republicana. Un posterior acord amb el Govern de la Generalitat la convertí en l’Escola Politècnica de Figueres, on s’impartirien estudis universitaris. La guerra va acabar amb el somni de Deulofeu. Mai més, ningú, va ser, ha estat capaç, de recuperar aquesta idea.

Editat també amb la mateixa finalitat que l’anterior ens demostra que els canvis socials que experimenta la societat, lluny d’ésser un seguit d’accions caòtiques i anàrquiques responen també a un ordre perfectament definit per la llei de la història.

Aquest llibre va ser escrit durant l’any 1948 i constitueix el resum o pròleg d’una obra molt més extensa que Deulofeu considerava acabada des de l’any 1945, però que degut a diferents dificultats no va poder publicar fins a aquella data. Deulofeu afirmava que va ser publicat exactament com s’havia escrit, sense modificar ni afegir cap paraula ni concepte. En la mateixa exposa les línies mestres de la seva teoria i s’atreveix a pronosticar la recuperació d’Alemanya i la continuada davallada de França i Anglaterra amb la pèrdua de les seves possessions colonials.

Alexandre Deulofeu, llicenciat en Ciències Químiques, es proposa acostar al gran públic els darrers avenços realitzats en el camp de la química i de l’energia atòmica.

La Matemàtica de la Història aplicada als pobles ibèrics. Anuncia la fi de l’imperi espanyol 550 anys després de la seva creació, 1479, i per primer cop exposa la seva teoria sobre l’origen empordanès de l’art romànic i en conseqüència de tota la cultura occidental. A més, demostra com les prediccions fetes a l’obra escrita al 1948 es compleixen de manera esfereïdora.

Amb aquest volum iniciava la publicació de la versió extensa de la seva obra completa. En el mateix demostra com la Llei Matemàtica té una aplicació universal. Torna a refermar-se en el paper indiscutible que ha de tenir Alemanya en el futur d’Europa.

En aquest volum, posa de manifest el compliment de la llei matemàtica que regeix la vida dels pobles en les anomenades «onades de gran fragmentació demogràfica», i demostra l’avenç d’aquesta onada a través d’Europa, des de la Jònia fins a Islàndia, així com una idèntica evolució política i social. A més, nega la veracitat de les creences mantingudes fins avui sobre els orígens de les poblacions europees. Destacar que en el prefaci l’autor insisteix en la imminent desintegració de l’imperi rus.

Amb aquesta obra inicia la trilogia sobre l’origen empordanès de l’art romànic. Teoria original, mantinguda des de la solitud i el menysteniment dels cenacles culturals catalans. Actualment, tot i mantenir-se silenciada la seva originalitat, el paper indiscutible de l’Empordà en el procés cultural europeu comença a ser considerat per les autoritats europees en la matèria.

Segon volum de la trilogia. Dedicat al procés pictòric de la cultura occidental. De la mateixa manera que l’arquitectura, la pintura medieval també neix a Catalunya.

Segona edició de la Matemàtica de la Història. En el pròleg de la mateixa posa de manifest la validesa de la seva teoria demostrant com les prediccions fetes disset anys abans es compleixen amb tota precisió.

Amb aquest llibre es completa la trilogia sobre l’origen empordanès rossellonès de l’art romànic.

La Matemàtica de la Història aplicada a Grècia, Itàlia i a la cultura ibèrica, durant la primera onada històrica de fragmentació demogràfica. Tercer volum de la versió extensa de la Matemàtica de la Història.

Síntesi de la Matemàtica de la Historia on es destaca el missatge de Deulofeu: aconseguir la pau mundial.

Edició en català del primer volum de la versió extensa de la Matemàtica de la Història.

En aquesta obra Deulofeu descobreix per el gran públic el fins aleshores desconegut cenobi de Sant Pere de Rodes i el situa com el punt de partida de la cultura romànica.

Edició en català del segon volum de la versió extensa de la Matemàtica de la Història.

En aquest quart volum de la versió extensa de la Matemàtica de la Història s’entra a la demostració d’un dels més importants postulats de la llei de la Història; el que fa referència a la vida dels imperis. Tots tenen una mitjana de 550 anys i passen per les mateixes fases. Els imperis de la primera onada d’unificació demogràfica.

Edició en català de l’obra publicada a l’any 1962.

Edició en castellà de l’obra publicada a l’any 1970.

Continua el repàs dels imperis durant la primera onada d’unificació demogràfica. Cinquè volum de la versió extensa de la Matemàtica de la Història.

La fase de fragmentació demogràfica a Europa. El procés polític, social i cultural que es desenvolupa al vell continent. Es produeixen els mateixos processos i esdeveniments que tingueren lloc 1700 anys abans durant el primer cicle europeu. Deulofeu posa de manifest la coincident evolució de les grans capitals europees, Barcelona i Florència entre altres. Sisè volum de la versió extensa de la Matemàtica de la Història.

Aquests dos volums reuneixen els diaris que Deulofeu va anar escrivint durant el període de la Guerra Civil i l’exili.

Aquests dos volums reuneixen els diaris que Deulofeu va anar escrivint durant el període de la Guerra Civil i l’exili.

En aquest volum es demostra com la cultura europea, aquesta cultura que ha esdevingut una civilització universal, ha nascut a Catalunya. Setè volum de la versió extensa de la Matemàtica de la Història.

El vuitè volum de la versió extensa de la Matemàtica de la Història repassa la vida dels imperis moderns, Àustria, Espanya, França, Anglaterra, Alemanya. Tots compleixen rigorosament la llei de la història. Deulofeu es permet desxifrar el futur d’Europa. Abans que ningú, anuncia la reunificació d’Alemanya, fet que ha de coincidir amb la davallada de l’imperi de Moscou a les acaballes del segle XX. Així com la futura integració europea en una unió de la que Alemanya ha de ser el principal motor. A més a més i sense la pressió de la censura franquista aposta decididament per l’ensorrament de l’imperi espanyol, anunciant la futura independència de Catalunya i de la resta de nacionalitats històriques peninsulars a l’any 2029. Sens dubte un títol indispensable per a comprendre el camí que ha de seguir la nostra civilització.

Edició especial del volum primer de la versió extensa de la Matemàtica de la Història que dedica una especial atenció a les civilitzacions sud-americanes. Deulofeu afirma que només la joveníssima nació argentina serà capaç de canviar el futur de la Humanitat convertint-se en el far del món.

Volum novè de la versió extensa de la Matemàtica de la Història. Publicat 30 anys desprès del traspàs de Deulofeu. Fa un repàs al procés cultural en aquesta part del món.

Obra inèdita preparada al 1968 per participar en un concurs de La Vanguardia, mai va ser publicada, fins ara. Una visió del procés artístic al llarg de la història. Amb especial atenció a l’art romànic.