Vida, obra i pensament d’Alexandre Deulofeu.

El passat 27 de desembre d’enguany ha estat el 32è aniversari de la mort d’Alexandre Deulofeu (1903-1978).

Durant el decurs de la seva vida, Alexandre Deulofeu va realitzar nombrosos oficis: farmacèutic, químic, polític, filòsof de la història, músic, pagès experimental, manobre, poeta… i va dissenyar una teoria cíclica dels imperis i de les civilitzacions que el seu amic Francesc Pujols va batejar com «La Matemàtica de la Història».

Durant la República, Deulofeu va ser escollit regidor de Figueres per ERC i va dirigir la regidoria de cultura del seu ajuntament. Escrivia articles des del diari catalanista i d’esquerres «L’Empordà Federal», polemitzant amb els escriptors del diari rival: «La veu de l’Empordà».

Però fou durant els fets de l’aixecament militar del juliol del 1936 on Deulofeu va demostrar el seu tarannà pacifista i respectuós amb les diferents formes de pensament. Va ésser anomenat alcalde accidental, ja que l’alcalde titular estava desplaçat a Barcelona per fer una conferència. Des del seu càrrec va evitar saqueigs de temples i obres d’art religioses, va permetre la fugida cap a França dels seus contrincants polítics en perill, alguns dels quals escrivien a «La veu de l’Empordà», i va evitar l’enfrontament del poble fidel a la República amb els militars indecisos del Castell de Figueres.

Posteriorment va renunciar al càrrec i va servir com a sanitari al front. El 5 de febrer del 1939 va passar a l’exili, deixant la seva dona a Figueres al capdavant de la farmàcia familiar i tenint cura de les seves dues filles.

Un cop a l’exili, fou internat dins del camp de concentració de Perpinyà. I fou Mossèn Barceló, un capellà poeta mallorquí a qui Deulofeu li permeté el seu pas a l’exili, qui li va tornar el favor, facilitant la llibertat a Deulofeu i un grup de companys seus.

Influït per Oswald Spengler i Arnold Toynbee, va anar perfilant la seva teoria cíclica. Primer l’any 1934 amb el llibre «Catalunya i l’Europa futura», prologat per Antoni Rovira i Virgili, i després per una col·lecció de llibres en part editats pel segell que ell mateix va crear: «Editorial emporitana».

Alexandre Deulofeu equipara l’evolució dels imperis i de les civilitzacions o cultures als cicles naturals dels éssers vius. Les civilitzacions o cultures, segons ell, tenen fins a tres cicles d’uns 1.700 anys cadascun. Aquests cicles afecten totes les vessants de la vida humana: art, filosofia, ciència, política, economia, religió, etc. Dins de cada cicle de 1.700 anys hi ha una primera fase, anomenada de fragmentació demogràfica, d’uns sis segles i mig, on el poder polític es troba dividit en petits nuclis, però on es desenvolupa la màxima creació artística, filosòfica i científica. Després escau la fase anomenada de gran unificació, on no hi ha nova creació, però on sí s’escampa la creació precedent per tot el territori de l’esmentada cultura. A la fi del cicle, els pobles renuncien a tota manifestació de l’esperit.

Dels fins a tres cicles de 1.700 anys que una civilització o cultura pot tenir, el primer correspon al d’imitació de la cultura precedent. El segon cicle és el de plenitud, on es manifesta la veritable personalitat de la cultura implicada. Finalment, en el tercer cicle es produeix una imitació de l’art, la filosofia i la ciència dels dos cicles anteriors, després dels quals s’oblida absolutament l’obra creadora de les generacions passades.

Segons Deulofeu, al llarg de cada cultura van apareixent els diferents imperis que, segons ell, tenen una durada aproximada de cinc segles i mig.

D’acord amb aquesta teoria, Deulofeu va vaticinar, a la fi de la Segona Guerra Mundial, que en deu anys l’Alemanya vençuda es posaria al capdavant d’Europa, mentre que els imperis francès i anglès, vencedors, entrarien en decadència. Posteriorment, als anys 50, va vaticinar que cap a l’any 2000, aproximadament, la Unió Soviètica s’enfonsaria i les dues Alemanyes es reunificarien.

Durant la guerra freda, Alexandre Deulofeu va actuar de nou activament per la pau, i es posà en contacte amb el general de brigada veneçolà Víctor José Fernández Bolívar, que treballava a l’OTAN, per tal de convèncer aquest organisme que la Unió Soviètica cauria sense lluita i que no calia una guerra «calenta». Fou així com l’esmentat general va publicar entre 1962 i 1964 una tesi a l’Escola Superior de Guerra de París, basant-se en una part de la teoria de Deulofeu. El llibre on publicà aquesta tesi rebé la consideració de text de consulta en organismes com el Col·legi de Defensa de l’OTAN.

Durant el seu exili i posteriorment, Deulofeu va descobrir sobre el terreny que les primeres esglésies romàniques són situades a les terres de l’Empordà i el Rosselló, contravenint les anteriors teories acadèmiques que situaven el bressol d’aquest art a la Llombardia i al Sud de França. El romànic correspon al segon cicle, de plenitud, de la civilització europea occidental, culminant amb les agulles gòtiques de la Catedral de Colònia (Köln). El primer cicle, però, comença uns 1.700 anys abans a les terres del sud-est de la Península Ibèrica, imitant l’art de l’anterior cultura grega i fenícia.

Alexandre Deulofeu va afirmar que els éssers humans tenim la capacitat d’alterar la inèrcia dels cicles, un cop coneixem les lleis que segons ell governen la història. Això ens permet preveure i evitar les possibles guerres que es poden produir, convertint les anades i vingudes dels imperis i les civilitzacions, fins ara violentes, en pacífiques.

La ciclicitat de la seva teoria es demostra en la seva vida, quan l’any 1978, poc abans de morir, reedita de nou el seu primer llibre «Catalunya i l’Europa futura», que esdevé també el darrer. En aquest volum aplica el cas català per tota la Humanitat, reivindicant una Confederació Mundial de nacions lliures, amb les seves respectives confederacions continentals, com la que ha d’ésser, per exemple, l’actual Unió Europea. Aquesta és, doncs, la culminació del procés polític planetari, que ha de finalitzar amb les guerres i opressions entre nacions, i que ens ha de permetre seguir evolucionant conjuntament.

Brauli Tamarit.