Passi-ho bé.
Abans d’ara.
Peces històriques triades per Josep Maria Casasús.
Catedràtic emèrit de la UPF i membre de l’IEC.
D’Alexandre Deulofeu (L’Armentera, 1903 – Figueres, 1978) a Empordà Federal (4-X-1930). Aquells futurs Estats Units d’Europa que projectava Aristide Briand (Nantes, 1862 – París, 1932) eren vistos amb esperança crítica per aquest intel·lectual i científic empordanès que es va fer popular per les prediccions argumentades en la seva obra La matemàtica de la història.
Unió federal europea i minories nacionals.
Al Ministeri d’Afers Estrangers de França, va ésser facilitat fa poc temps, el memoràndum del senyor Briand sobre el règim de la Unió Federal Europea. Avui aquest projecte ja ha entrat dins la Societat de Nacions. La seva finalitat és la d’unir els estats europeus actualment constituïts, en una confederació, però no en una confederació de caràcter polític, sinó solament en una confederació de caràcter econòmic. El prescindir de l’aspecte polític, fa creure que es parteix del principi de la immutabilitat dels estats avui existents, i el seu exclusiu aspecte econòmic, més que tractar-se d’un projecte de confederació, fa creure que es tractade crear una espècie de trust financer. […] Avui que a França tenen un problema alsacià i altres en perspectiva, no té res d’estrany que la unitària i conservadora república, presenti projectes d’unió federal europea prescindint de les minories nacionals. […] Com és natural, no hem d’esperar que siguin els representants de les oligarquies actuals els que portin la vertadera confederació. Aquests el que faran serà entorpir-la. A la confederació europea en hi anem acostant des de la passada guerra [la de 1914], i hi arribarem per la resolució de multitud d’aspiracions parcials, no per l’acció de quatre personalitats polítiques europees. A la península ibèrica, per exemple, la república federal la portarà Catalunya secundada pels altres pobles renaixents d’Espanya. De no existir aquestes individualitats, amb plena consciència del seu particularisme, la república espanyola no seria federal, seria una república unitària. La mateixa evolució segueixen els demés estats unitaris d’Europa tant repúbliques com monarquies, evolució que s’anirà accentuant a mida que el renaixement dels pobles sotmesos es vagi intensificant. Avui els únics pobles d’Europa que desitgen la confederació de veritat, són aquells que constitueixen una nacionalitat lliure amb un caràcter ètnic definit, i les repúbliques verament democràtiques i federals d’Europa. Els demés estats europeus i principalment les grans potències són els més grans enemics de la vertadera confederació. Arribar a la realització d’aquest ideal és feina llarga, però cada dia es va afermant la seva realització, puix que la personalitat dels pobles sotmesos es va perfilant amb més intensitat cada dia.
Alexandre Deulofeu, 1930.
Enllaç de l’article original en català:
http://www.ara.cat/opinio/Unio-federal-europea-minories-nacionals_0_1673832780.html