Sobre la vida i l’obra d’Alexandre Deulofeu.
Després de molt de temps de reflexió, només l’amable insistència d’en Brauli Tamarit ha aconseguit que m’atrevís a escriure aquests comentaris. És cert, per altra banda, que les estimulants teories de Deulofeu sobre l’evolució cíclica dels imperis i civilitzacions i sobretot la seva exemplar, generosa i compromesa vida, animen a donar a conèixer una personalitat tan completa.
Els meus coneixements d’història són molt limitats com per poder realitzar de forma escaient aquest treball, però m’ha resultat molt atractiu que, mentre que la majoria d’historiadors ens expliquen com creuen que van passar els fets i la seva visió de les causes, Deulofeu, en canvi, ens explica, d’una forma matemàtica, com serà el futur, però no de forma determinista sinó afirmant que explicant el procés podem intervenir per evitar les conseqüències destructores que ja patírem en els esdeveniments passats.
Deulofeu ens explica que, en la història, els imperis tenen una durada entre cinc i sis segles i el pas inevitable d’un a l’altre es fa amb guerres, mort i destrucció, però podem aconseguir, amb la nostra intel·ligència, que el trànsit al proper imperi pugui ser pacífic i democràtic. Preveure la desintegració o el col·lapse d’una nació poderosa, —com ja preveié Deulofeu amb la Unió Soviètica—, pot estalviar moltes vides i calamitats.
Fins ara aquestes teories podien ser més o menys interessants però, des de la bomba atòmica, si no fem aquests canvis de forma sensata, podem extingir-nos com espècie humana. L’acumulació d’armament atòmic, químic i biològic ens obliga a ésser summament prudents en els canvis socials ja que, com ens expliquen els experts, el perill d’holocaust nuclear és cada cop major.
Però les teories són només teories i les biblioteques estan farcides de llibres que parlen de com millorar. Ja fa milers d’anys que se’ns explica aquest principi de saviesa tan sensat i important com poc practicat de «no facis als altres el que no vols que et facin a tu». És la pràctica, la vida, i no la teoria, el que ens fa persones i, en aquest sentit, Deulofeu és un gran mestre.
No tots es veuen obligats per les circumstàncies a triar entre ser herois o criminals, però si et pertoca, es veu el teu veritable valor de la persona. A Deulofeu li va pertocar ser alcalde accidental, d’ideologia republicana, de la ciutat de Figueres quan tingué lloc el cop facciós del criminal Franco. Va utilitzar el seu poder per salvar vides amenaçades per ésser de dretes. Cap teoria justifica una matança, i la justícia i la revenja són incompatibles. Arriscà la seva vida per defensar les dels altres i aquí es veu la seva enorme vàlua moral. Qui salva una vida, salva la humanitat, com diu el proverbi. Deulofeu no només ens explica l’origen del romànic a Catalunya i el futur que ens espera sinó que, a més a més, ens donà un magnífic exemple de vida. Per això és molt necessari donar-lo a conèixer.
Una abraçada molt forta,
Pepe Beúnza. Objector de consciència l’any 1971.
Caldes de Montbui, dimecres, 29 de juliol del 2009.