Si Espanya entengués la Matemàtica de la Història baixaria del burro i acceptaria que és l’hora de la llibertat de Catalunya.
Racó Català. Divendres, 7 de juny del 2019.
Notícia.
«Si Espanya entengués la Matemàtica de la Història baixaria del burro i acceptaria que és l’hora de la llibertat de Catalunya».
David de Montserrat i Nonó i Juli Gutiérrez Deulofeu, Periodista i Historiador, respectivament.
David de Montserrat i Nonó (Esquerra) i Juli Gutiérrez Deulofeu (Dreta). Foto: Maria Castanyer.
La data del 2029 com la que marca la caducitat de l’Estat espanyol, o més ben dit, del que resta de l’Imperi espanyol, es va convertint mica en mica en una xifra màgica i somiada per l’independentisme tot i que molts la consideren massa llunyana. Qui va predir-ho va ser el científic i filòsof de la història Alexandre Deulofeu, creador de la Matemàtica de la Història, que torna a ser actualitat amb la publicació de la seva biografia titulada «L’home que no llegia els diaris» (Columna Edicions), del periodista David de Montserrat i Nonó i l’historiador i nét del protagonista, Juli Gutiérrez Deulofeu.
–Abans de parlar del 2029 potser convé preguntar per què Deulofeu no llegia els diaris?–
David de Montserrat: –Això seria un spoiler. Cal llegir el llibre per esbrinar-ho.–
Juli Gutièrrez Deulofeu: –Cal llegir el llibre però crec que es pot deduir per poc que hi pensem una mica.–
–Fa la sensació que devia tractar-se de tot un personatge.–
Juli Gutièrrez Deulofeu: –Segurament era un superdotat i ja se sap que abans això costava de diferenciar. No deixava indiferent, certament, sobretot la seva teoria. Però no es tractava pas d’una persona cridanera ni estrambòtica. Era un solitari empedreït, molt lliurat a la seva obra, però alhora de tant en tant li encantava xerrar amb les nombroses visites que tenia tot i que quan ja en tenia prou la família s’havia d’encarregar de distreure-les.–
David de Montserrat: –La impressió que t’emportes és la d’un xoc entre un savi i un incomprès. Moltes vegades la incomprensió ve donada per ser un avançat al teu temps i mica en mica crec que el temps va preparant el terreny per donar l’oportunitat que es mereix quaranta anys després de la seva mort.–
–Quan dieu que es mereix una oportunitat a què us referiu concretament? En els darrers temps se n’ha anat parlant força.–
David de Montserrat: –És que jo crec que és el català més universal de tots per la qüestió que aborda i l’afectació que té la seva teoria i com podria arribar a incidir mundialment si s’apliqués sistemàticament en les decisions polítiques. Mira, jo m’hi he anat familiaritzant des del 2014 però em segueix impressionant i a sobre és un compatriota meu que maldava per la llibertat de Catalunya. La Matemàtica de la Història s’ha de seguir estudiant i perfeccionant. Bé, això ja ho està fent en Juli, però vull dir que s’hauria d’incorporar a la universitat i en els currículums d’ensenyament secundari de manera introductòria.–
Juli Gutièrrez Deulofeu: –Als Estats Units ja hi ha universitats que estudien els cicles de la història per tal de fer prospectiva i a Catalunya tenim segurament la teoria més definida i sòlida sobre la qüestió i no en fem cas. S’ha fet més cas d’altres contemporanis de Deulofeu com l’anglès Toynbee o l’alemany Spengler, però el meu avi entre l’exili, que era català i, diguem-ho tot, que no se sabia vendre gaire bé, ho va tenir molt pelut.–
–Potser la gent està més fascinada per aquesta pàtina esotèrica del savi endevinaire però veu complicat entendre com funciona la Matemàtica de la Història?–
David de Montserrat: –No hi estic gens d’acord. Deulofeu és un científic de cap a peus que aplica el mètode científic i n’obté uns resultats i després va i els aplica amb una eficàcia que fa feredat. Res a veure amb boles de cristall amb tot el respecte. Els anys 40 del segle XX podies pensar «vols dir?» però ara ja no. Els fets són els fets. I les bases i grans trets de la Matemàtica de la Història són molt senzilles d’entendre, si bé pots aprofundir-hi molt més si et ve de gust.–
Juli Gutièrrez Deulofeu: –Exacte. Costa d’entendre com encara no se l’avala com un dels catalans imprescindibles del nostre imaginari col·lectiu i més reconegut arreu del món. Ara fa pocs dies s’ha commemorat el trentè aniversari de la matança de Tian’anmen i quan tots els analistes donaven per fet que el règim comunista xinès cauria arrossegat per la caiguda dels règims dels països del Pacte de Varsòvia jo vaig advertir públicament que en el cas de Xina, encara no tocava.–
–Alexandre Deulofeu hauria estat un bon analista polític, doncs.–
Juli Gutièrrez Deulofeu: –Sense dubte. Però ja he dit que no era precisament un crac del màrqueting com sí ho era el seu amic i admirador Salvador Dalí. Jo no entenc com avui no hi ha seccions als mitjans de comunicació que analitzin l’actualitat també des de la perspectiva de la Matemàtica de la Història. Potser és que no la coneixen?–
David de Montserrat: –I tant! Més analistes sòlids i menys tertulians saberuts. Tornem a allò d’abans sobre si la Matemàtica de la Història és complicada i la gent no sap com aplicar-la. Precisament una de les coses més interessants que hi ha és aprendre’n les bases per entendre com es comporta un imperi i després posar-se a llegir els diaris i entendràs moltes coses i sabràs detectar quan un determinat columnista va errat o com un determinat líder polític va mal enfocat. Com deia ara en Juli el problema és que segurament no la coneixen.–
–Ara sí, parlem del 2029. Tant cal esperar per a la independència.–
Juli Gutièrrez Deulofeu: –Alerta. Un matís. Tothom relaciona 2029 amb independència automàtica. El 2029 l’Estat espanyol com el coneixem ara, efectivament serà irreconeixible i donarà pas a noves entitats i estructures polítiques i aquestes en cap cas seran en forma d’estat unitari com ara. És molt probable que per tal que reneixi un nou mosaic de pobles a la Península Ibèrica, independentment de si es configuren d’una manera o altra sigui, per exemple, confederació o independència absoluta, calgui que prèviament Catalunya i altres com Euskadi s’independitzin i ja veurem després què passa i sempre amb la supervisió d’Alemanya que és l’autèntic poder de l’Europa occidental i ho seguirà essent en els propers dos segles. Només desitjo que no hi hagi violència o no s’haurà entès la Matemàtica de la Història. Si Espanya l’entengués veuria que li toca baixar del burro i acceptar que és l’hora de la llibertat de Catalunya i la resta de pobles peninsulars.–
David de Montserrat: –El que té de bo el 2029 és que si creus en la solidesa de la Matemàtica de la Història et prens tot el procés amb molta més calma i filosofia perquè ara el temps del rellotge de la història als catalans ens va a favor. Poca conya, però ara mateix ajuda molt a reduir angoixa no com el 1714 que no era el nostre moment com va quedar demostrat i que novament la Matemàtica de la Història t’explica perquè. Oi que no és el mateix veure un resum d’un partit del Barça sabent que ha guanyat 1-0 tot i que vegis que juguen molt malament que no pas veure el resum sense saber el resultat final? Doncs amb el 2029 Catalunya-Espanya, igualment. I també cal tenir present que la Matemàtica de la Història et diu què ha de passar però no la manera i aquí venen les sorpreses. Jo sé com acabarà això nostre però no la manera tot i que es pugui intuir. I Deulofeu té un marge d’error, petit però el té i ell mateix el reconeixia i rondava el 2%. En el cas de la caiguda de l’URSS, fi de l’anomenat imperi de Moscou, es va equivocar de 9 anys sobre 550 de mitjana de durada dels imperis. Per tant això nostre tant potser el 2020 com el 2035. Fa pinta que s’avançarà. (Riu)–
Presentació del llibre «L’home que no llegia diaris» a Racó Català:
https://www.racocatala.cat/llibre/46239/david-montserrat-lhome-no-llegia-diaris
Enllaç de l’entrevista original en català: