Avui. Dijous, 23 de novembre del 2006. Cultura i Espectacles. Pàgina 42.
Sant Pere de Rodes, crònica d’un desastre.
El Museu Marès aplega les restes més rellevants i relata la història de la trista destrucció del riquíssim patrimoni artístic del monestir
Ignasi Aragay. Barcelona.
Al llarg de les últimes dues dècades, el monestir de Sant Pere de Rodes ha passat de ser una ruïna romàntica a convertir-se en un monument restaurat. Però, tot i així, i més enllà de l’espectacularitat de l’edifici i del privilegiat enclavament, al públic li resulta difícil –per no dir impossible– fer-se una mínima idea de la riquesa artística que el cenobi va lluir en la seva plenitud romànica. No debades és ben poc el que va quedar de l’obra del genial Mestre de Cabestany. I encara menys el que es pot veure in situ.
Una part d’aquest patrimoni dispers i esmicolat és la que ara es pot veure reunida al Museu Marès, dipositari de la peça més important del llegat escultòric de Sant Pere de Rodes: el famós Relleu de l’aparició de Jesús als seus deixebles al mar (s. XIII), obra del Mestre de Cabestany. Aquest fragment de la portalada del monestir va ser comprat per al museu per subscripció popular a finals dels anys 50: hi van contribuir des del bescomte de Güell fins a Oriol Bohigas. La peça és el punt de partida de l’exposició, que a través de capitells, columnes i altres obres s’endinsa en un relat de destrucció i espoliació que té el contrapunt en el col·leccionisme com a salvació.
Segons Eduard Riu-Barrera, comissari de l’exposició i responsable de la restauració de Sant Pere de Rodes, a partir de l’abandó del monestir per part dels monjos el 1897 les causes del desmantellament de l’edifici van ser la recerca del tresor del monestir –aparegut finalment fa pocs anys durant la restauració i excavació del conjunt–, el reaprofitament del marbre i la pedra –els mateixos monjos en van donar la concessió a contractistes ja a principis del XIX–, la salvaguarda per a l’ús devot i finalment la valoració del romànic, que va arribar quan ja era tard.
«La portalada, tota de marbre, devia ser excepcional, d’una qualitat escultòrica molt superior a la de Ripoll», afirma Riu-Barrera. Al monestir se’n conserven centenars de fragments trinxats. Tret d’algunes peces al Museu de Cluny (França) i als EUA, la majoria estan repartides per museus, esglésies i col·leccions particulars catalanes, sovint a l’Empordà. Al MNAC no hi ha res.
La fortuna d’unes obres,
Museu Marès. Plaça Sant Iu, 5. Barcelona. Fins al 29 d’abril del 2007.
Detall del fragment del relleu més conegut de la portalada del monestir, obra del Mestre de Cabestany / Jordi Play.