Què és la Matemàtica de la Història.
La Matemàtica de la Història és una teoria desenvolupada per Alexandre Deulofeu en la primera meitat del segle XX. Els primers trets els va començar a concretar durant els anys trenta amb el seu llibre Catalunya i l’Europa futura, però no va ser fins als anys quaranta quan va perfilar totalment el seu contingut. El bateig de la teoria com a Matemàtica de la Història és deu al seu amic Francesc Pujols. Malgrat aquest nom, la teoria no conté cap formula matemàtica, ni res a veure amb les matemàtiques. El nom sorgeix de la regularitat dels processos socials que descriu Alexandre Deulofeu. Pujols va quedar impressionat amb la precisió matemàtica amb què es produïen els esdeveniments socials descrits per Deulofeu.
La Matemàtica de la història és una teoria que descriu l’evolució social i cultural dels pobles i civilitzacions. Deulofeu observa la història que han escrit els historiadors sobre les diferents civilitzacions que han existit fins ara, i detecta uns patrons i unes regularitats que exposa en la seva teoria. Però Deulofeu, al identificar aquests patrons comprèn què hi ha de semblant en processos que a vegades semblen diferents.
Les dos tasques principals de la ciència, observar i comprendre, s’integren perfectament en la Matemàtica de la història. Igual que Mendel va descriure a partir de la observació les regles bàsiques de la genètica, sense conèixer el mecanisme intern què la determina, el ADN, Deulofeu va descriure l’evolució de les cultures i de les civilitzacions en funció de les lluites internes entre ciutats i classes socials. Malgrat que aquest mecanisme explica, amb una coherència interna molt precisa, les diferents fases i com cadascuna d’elles porta la llavor de la següent, alguns poden pensar que no és suficient per justificar el model deulofeunià.
Però igual que temps més tard, els nous descobriments sobre l’ADN van confirmar les observacions de Mendel, la ciència moderna amb la teoria dels sistemes emergents i la teoria de la complexitat, pot aportar els instruments teòrics necessaris que ens permetin en el futur validar la teoria de Deulofeu des de un altre perspectiva.
Les fases de teoria. El procés social d’una civilització dura 1.700 anys. Aquest cicle es divideix en una primera etapa de 650 anys anomenada època de fragmentació demogràfica i una segona de unificació política o imperial que durà 1.050 anys. L’època d’unificació política comença amb la constitució d’un imperi que té una vida mitjana de 550 anys. Després de la desintegració d’aquest primer imperi, els pobles cauen sota el domini d’algun altre imperi veí fins que arribats a la fi de l’època d’unificació tornen a iniciar el cicle entrant en un nova època de fragmentació demogràfica. Aquest cicle es reprodueix dues vegades més conformant en total un lapse de temps de 5.100 anys. Transcorreguts els 3 cicles les civilitzacions desapareixen.
Durant el primer cicle de 1.700 la nova civilització crea sobre tot, a partir de copiar les manifestacions artístiques d’alguna civilització anterior. En el segon cicle és quan es desenvolupa plenament el nou estil artístic propi de la civilització. I finalment en el tercer cicle es produeix un renaixement cultural que no és res més que una recreació del que es va produir en el segon cicle.
Pel que fa a l’època imperial es divideix en dos grans períodes. En el primer, durant el qual es produeix l’expansió territorial de l’imperi, els pobles sotmesos conserven bona part de les seves lleis i institucions. Aquesta fase anomenada primer procés agressiu és la fase federal de l’imperi. A continuació, després d’una forta crisi, en la que lluiten les diferents elits entre sí per obtenir el poder, al mateix temps que les classes més desfavorides i els pobles es revelen contra el nucli imperial, es restableix un nou poder únic que portarà l’imperi a la fase unitarista. En aquesta, els pobles perden totes les llibertats que havien conservat durant la fase federal. Durant aquesta fase absolutista es prendran mesures per unificar tots els aspectes de la vida cultural i social dels diferents pobles. Es prohibiran les diferents llengües de cada poble, s’unificaran mesures, pesos i sistemes d’ensenyament, així com el poder polític es centralitzarà totalment.
De mica en mica, però el règim absolutista va perdent força i l’imperi entra en la fase conservadora. Al final d’aquesta fase, els pobles que estan sota el seu domini comencen a alliberar-se. S’entra en la última fase de l’imperi en la qual es produeix la decadència i desintegració d’aquest. Després de la desintegració de l’imperi els pobles entren en una fase d’independència relativa fins que cauen sota el domini d’un altre nucli imperial. D’aquesta manera es completa el cicle.
La llei dels dos passos endavant i un enrere. Tot el procés social descrit en la teoria de Deulofeu no es produeix d’una manera lineal, avançant regularment d’una fase a un altre. Segons Deulofeu tot el procés es dona a través d’oscil·lacions en el temps que fan avançar 2 passes endavant en la direcció del següent estadi, i retrocessos parcials que van en direcció contraria.