A sample text widget

Etiam pulvinar consectetur dolor sed malesuada. Ut convallis euismod dolor nec pretium. Nunc ut tristique massa.

Nam sodales mi vitae dolor ullamcorper et vulputate enim accumsan. Morbi orci magna, tincidunt vitae molestie nec, molestie at mi. Nulla nulla lorem, suscipit in posuere in, interdum non magna.

Quadre dels Imperis

Llibre «La pau al món per la matemàtica de la història» d’Alexandre Deulofeu i Torres. Editorial Pòrtic. Pàgina 150.

Capítol XXV: Quadre dels imperis.

He demostrat com l’Imperi persa i l’Imperi romà obeeixen amb precisió la llei matemàtica que regeix l’evolució dels imperis. Els hem pres com a exemple, el primer per correspondre als imperis asiàtics, el segon per estar enclavat a Europa i a més per la importància que se li ha donat. No fem l’estudi de l’Imperi macedònic ni del cartaginès i, després de Roma, tampoc no podem fer-ho per a la resta dels imperis de la primera onada imperial que, com una cadena, arriba fins a l’Imperi de Moscou. De la segona cadena, que comença a Europa l’Imperi turc, tampoc no en parlarem. Parlarem, perquè ens afecta directament, de la constitució de l’Imperi espanyol, en parlarem indirectament quan estudiem l’Imperi francès, així com de l’Imperi austríac, i parlarem amb més detall dels imperis actuals, puix que d’ells deduirem el futur que ens espera. No obstant, vaig a donar un quadre amb els imperis de les dues onades imperials en el qual poso de manifest que les fases que hem dit que segueixen tots els imperis s’acompleixen efectivament per a tots els imperis coneguts. L’estudi complet dels imperis, el lector podrà fer-lo en els volums corresponents de la nostra obra completa, que si no surten entrebancs publicarem ben aviat. El quadre dels imperis és el que segueix:

QUADRE CRONOLÒGIC DELS IMPERIS PERSA, CARTAGINÈS I EUROPEUS

Imperis

Primer procés agressiu

Depressió

Segon procés agressiu i plenitud

Decadència i desaparició

Total

Persa

835-733 a. J. C.

525-521 a. J. C.

521-490 a. J. C.

490-331 a. J. C.

504 anys

Cartaginès

650-264 a. J. C.

264-237 a. J. C.

237-202 a. J. C.

202-146 a. J. C.

504 anys

Macedònic

700-500 a. J. C.

500-423 a. J. C.

423-323 a. J. C.

323-146 a. J. C.

554 anys

Romà

270-129 a. J. C.

129-58 a. J. C.

58-16 a. J. C.

16 a. J. C.-305

575 anys

Got

150 a. J. C.-300

300-401

401-507

507-713

563 anys

Franc

250-561

561-626

626-815

815-843

593 anys

Bizantí

500-578

578-717

717-1018

1018-1081

581 anys

Teutònic

800-911

911-936

936-1056

1056-1300

500 anys

Viking

850-1050

1050-1150

1150-1350

1350-1400

550 anys

Danès

900-1103

1103-1150

1150-1227

1227-1475

575 anys

Polonès

1025-1227

1227-1306

1306-1572

1572-1609

584 anys

Lituà

1000-1260

1260-1316

1316-1380

1380-1500

500 anys

O. Teutònic

1000-1410

1410-1422

1422-1454

1454-1525

525 anys

Moscovita

1450-1580

1580-1645

1645-1805

1805-

SEGONA ONADA IMPERIALISTA

Turc

1250-1400

1400-1422

1422-1572

1572-1839

589 anys

Austríac

1437-1700

1700-1813

1813-1866

1866-1918

481 anys

Espanyol

1479-1643

1643-1706

1706-1759

1759-

Francès

1594-1697

1697-1793

1793-1939

1939-

Anglès

1607-1783

1783-1800

1800-1950

1950-

Alemany

1800-1918

1918-1935

1935-

Font: Alexandre Deulofeu. La pau al món per la matemàtica de la història. Editorial pòrtic. 1970. Pàgina 150.