Qui va ser Alexandre Deulofeu.
Alexandre Deulofeu va ser un historiador autodidacta nascut el 1903 a l’Armentera, un petit poble prop de Figueres en la província de Girona. De petit la seva família es trasllada a Figueres on desenvolupa la seva activitat professional i d’investigació. Va estudiar les carreres de Química i Farmàcia. En acabar els seus estudis va exercir com a catedràtic de l’institut d’ensenyament secundari de Figueres. Durant els anys 30 del segle XX es va involucrar activament en la vida política d’aquesta població i després de l’esclat de la guerra civil va ser alcalde accidental d’aquesta població, i com a tal va poder evitar alguns enfrontaments, saqueigs i persecucions a la ciutat. Al finalitzar la guerra civil espanyola es va exiliar fins el 1947 a França. Allà va acabar de completar les seves investigacions sobre història que ja havia desenvolupat als anys 30. Durant el seu exili va exercir diversos oficis: mestre (de diverses matèries), músic violinista i saxofonista (en diferents grups de música d’esbarjo i clàssica), pagès experimental (creador de plantacions sense terra amb solucions líquides de la seva invenció), obrer de fàbrica, paleta, escriptor, poeta, etc. Va ser un home polifacètic i totalment autodidacta en el camp de la història. Va morir el 1978 deixant inacabada la versió ampliada de la seva obra La matemàtica de la història.
El seu primer llibre on ja es troben els principis del que després serà la seva teoria de la història és del 1934. Durant el seu exili va acabar de desenvolupar la teoria de la matemàtica de la història, però no va ser fins el 1951 quan va publicar en castellà el primer resum de la seva teoria. Consulteu les referencies bibliogràfiques al final per veure les dates de publicació de la seva obra. Originalment la seva obra va ser escrita en català però degut a la repressió existent sobre les altres llengües de l’Estat Espanyol no es va poder publicar en català fins als anys 60, quan la repressió del règim franquista va començar a disminuir.
A partir dels anys 60 va tenir que assumir ell mateix la publicació dels seus llibres perquè cap editorial va voler continuar publicant la seva obra. La seva marginació dins el món acadèmic va ser total, tot i que en privat alguns admeten el seu respecte per la seva obra. Les implicacions de la seva teoria no són agradables i són difícils d’acceptar perquè semblen limitar la llibertat humana i restringir la seva evolució al què pronostica la matemàtica de la història.
Deulofeu va ser un gran observador dels esdeveniments històrics. Va saber aixecar la mirada per sobre dels esdeveniments puntuals per identificar els processos, que segons ell, guien la dinàmica dels pobles. Molts pensadors ja ho havien intentat però cap abans fins aquell moment havien estat capaços de construir una teoria prou general que fos aplicable a totes les civilitzacions. La teoria de Deulofeu és una teoria descriptiva, però té un guió coherent i una lògica interna gairebé irrefutable. La primera pregunta que sorgeix al llegir-la sembla evident: la humanitat no pot escapar a aquesta llei?