Un nou estudi subre Deulofeu reivindica lo metòde scientific de las siás prediccions.

Enric Pujol a coordinat los assags amassat dins un libre subre la teoria de la matematica de l’istòria publicat per Brau.

Alexandre Deulofeu contunha essent un istorian mal conegut.

Eva Vàzquez. Figueres.
Mentre que se contunha recuperant la monumental òbra completa de l’istorian Alexandre Deulofeu (Armentera, 1903-Figueres, 1978), en granda partida autoeditada pendent la decada dels cinquanta, Brau Edicions ven de publicar un estudi critic subre las teorias profeticas del que foguèt farmacian e cònsol de Figueres. Lo libre l’a coordinat lo tanben istorian Enric Pujol, e i fan d’aportacions Jordi Casassas, Francesc Roca e Juli Gutièrrez Deulofeu, rèire-filh del singular teorician de la matematica de l’istòria. L’objectiu del trabalh es de revalorizar un pensaire «ges vulgar e immensament imaginatiu», segon Pujol, e salvar las afinadas prediccions politicas que li proporcionèt lo sieu metòde de la pura fachinariá a qué sovent las reduís uèi lo mond academic.

Coma Francesc Pujols, Jaume Miravitlles o Marià Rubió i Tudurí, Alexandre Deulofeu aperten al grop d’investigadors que forman lo collègi invisible: aquels que, al marge de las escòlas constituïdas, soscàron profeitosament subre los fenomèns istorics de longa durada fins a elaborar, en lo cas particular de Deulofeu, riscadas elucubracions profeticas que lo temps a acabat sancionant coma cèrtas, encara que tan febrosa dedicacion e tant afinament en lo pronostic ajan pas servit ni per que lo sieu trabalh siá conegut ni en granda partida acceptat.

Aquesta es una de las valoracions que Francesc Roca, professor de politica economica de l’Universitat de Barcelona (UB), divulga en lo sieu article de La matemàtica de la història. La teoria cíclica d’Alexandre Deulofeu (La matematica de l’istòria. La teoria ciclica d’Alexandre Deulofeu) (Brau Edicions), que grossís la bibliografia que pendent los darrièrs ans s’es consagrada a recuperar lo soscament de l’istorian empordanés, començant per lo recuèlh d’articles divèrses editat per l’Institut d’Estudis Empordanesos amb motiu del centenari de l’autor, en 2003, e contunhant pel breviari divulgatiu subre la siá principala teoria que’a publicat aqueste meteis an dins Libres de l’Índex lo sieu rèire-filh, Juli Gutièrrez, incansable propagador del soscament d’aquel famacian que, coma a espandit la legenda amb fòrça indulgéncia, s’absteniá de legir los jornals per que los calculs de la siá teoria ja li permetián saber amb antelacion de qué informarián.

Encara que aqueste nòu libre subre las teorias de Deulofeu neis d’una pretension inevitablament reivindicativa, Enric Pujol, coordinador del volum e autor tanben d’un dels estudis, advertís que l’a dirigit sustot la volontat d’ofrir una vision imparciala que foguèsse pas temptada ni per l’apologia ni per la reticéncia. Se tracha d’inserir lo soscament de Deulofeu en la Catalonha e l’Euròpa del sieu temps, marcadas per las guèrras e la confrontacion entre capitalisme e comunisme, e de ne revelar-ne la filiacion teorica, clarament alienada amb los postulats d’Arnold Toynbee o Oswald Spengler. Las afinitats entre lo soscament de Deulofeu e lo d’aquestes autres formuladors del caractèr ciclic e, doncas, predictible de l’istòria ocupan, precisament, lo còs principal de l’estudi d’Enric Pujol. Jordi Casassas, professor d’istòria contemporanea de la Universitat de Barcelona, analisa per contra lo contèxt politic e cultural en qué l’intellectual empordanés comencèt a elaborar la siá òbra, aital coma Francesc Roca revaloriza las siás prediccions, coma la reunificacion alemanda, lo desmembrament de l’Union Sovietica o la poissança asiatica, sens renonciar a l’analisi critica del sieu metòde. Juli Gutièrrez, per acabar, projecta las tèsis del sieu grand al present e, en particular, fins al pronostic que l’an 2029 serà lo de la fin de la tutèla de l’Estat espanhòl subre Catalonha.