El Punt. Diumenge, 22 de maig del 2005
.
El científic Alexandre Deulofeu va patir durament el tracte del règim franquista quan va tornar de l’exili, no
endebades havia estat alcalde republicà de Figueres.
Però els menyspreus polítics serien suportables si
no s’hi afegissin també els del «clos
acadèmic» que també estava composat per membre addictes al règim. Ara sabem que les teories de la Matemàtica de la Història de Deulofeu
estaven encertades. Reflexionem-hi.
Matemàtica de la Història.
Per Francesc Ferrer i Gironès.
Acte d’homenatge a Alexandre Deulofeu a l’institut Ramon Muntaner de Figueres.
El nostre poble a més a més de ser derrotat
militarment, ha estat sotmès culturalment, i per això la nostra dissort encara la patim ara. Esmenar-ho és feina de tots i és tal la feina que cal fer, que tal com deia Menédez Pidal, no es la tasca d’un ministeri, sinó la de tota una monarquia. Entre les feines brutes fetes pels espanyols una ha estat esborrar-nos la memòria, no solament de les nostres antigues llibertats, sinó en especial els valors, els personatges, i les teories catalanes. La seva funció era enaltir els que s’havien arrenglerat sota el guiatge imperial de la seva llengua i de la seva cultura imposada, i simultàniament fent amnèsia dels que fidels a la pàtria s’han mantingut sota
les pautes culturals de Catalunya.
Doncs bé, davant d’aquesta situació tenim a un personatge que cada dia agafa més rellevància malgrat l’oblit fabricat pel règim anterior. Es tracta de l’empordanès universal Alexandre Deulofeu. Farmacèutic, químic, batlle de Figueres durant la segona república, historiador i forjador de la teoria de la «Matemàtica de la història». Aquesta teoria de l’aplicació de la matemàtica en la història estava elaborada en 22 volums, i en el seu moment ja fou l’admiració del filòsof Francesc Pujols, un altre exemplar ignorat, marginat, i oblidat pel sistema polític per evitar que els catalans se’n poguessin enorgullir. Pujols, en parlar del descobriment de la llei matemàtica de Deulofeu que ordena l’evolució dels pobles i que permet explicar no solament els fets del passat, sinó predir els fets futurs, va dir exactament: «l’obra de Deulofeu, apart l’enorme treball d’erudició en tots els aspectes de la cultura humana que pressuposa, té un interès palpitant, ja que posa totalment al descobert la situació caòtica i inquietant dels nostres dies i ens assenyala amb una precisió que fa venir calfreds els fets a punt de produir-se. La Matemàtica de la Història canviarà el concepte de la història i està destinada a produir ecos de dilatada ressonància».
Aquesta dilatada ressonància de les teories deulofeuianes, va començar a ser considerable, i respectades generalment per tothom quan al 1989 en esberlar-se el mur de Berlín, l’imperi soviètic també va quedar trinxat, la qual cosa havia previst la matemàtica de l’Alexandre Deulofeu. ¿Qui gosava profetitzar que l’imperi soviètic tenia la possibilitat de fragmentar-se i esmicolar-se?. Ningú. Només el descobriment de les teories científiques de la Matemàtica de la Història podia ser possible que fes previsió d’aquest cicle històric.
Fa anys que sóc admirador d’Alexandre Deulofeu, com a teòric historicista, i mai no oblidaré l’oportunitat que vaig tenir de conèixer`l personalment a la seva casa d’Ordis, un estiu calorós i que ell ens va atendre molt amablement. Però avui internament m’he vist empès a parlar d’ell. I la meva energia m’ha vingut de sobte quan he ratificat que Deulofeu va preveure la sobirania de Catalunya en el proper període de l’any 2029 i 2039. L’emoció m’ha estat fidel companya, atès que quan feia l’elaboració del volum «El Gran Llibre de la Independència» vaig estar a la recerca d’aquesta teoria per poder-la incorporar, i a les obres a la meva disposició i abast no la pugué aconseguir. Avui he pogut verificar-la i la seva difusió ha de ser de general satisfacció.
Els catalans hem estat molt més de segles independents i sobirans, que no pas subjectes i sotmesos pels nostres veïns. Per aquesta raó convé que els catalans no renunciem mai a la nostra llibertat i al contrari estem sempre preparats per que se’ns faci la devolució i el retorn. L’anhel de la nostra independència no és pas només un dret que tenim imprescriptible, és també ara una fita de la «matemàtica de la història». No tenim solament arguments emocionals o sentimentals, no tenim justificacions econòmiques i fiscals, no ens dona suport la raó i la racionalitat, no solament podem invocar la nostra llei en contra de la dels altres. No. Tot això no seria suficient, perquè a més a més de tots aquests principis ara tenim la teoria de Deulofeu que també ens ajuda, i la qual fins ara no ha fallat mai.
Catalans, ja ho sabeu. Ens convé enaltir Alexandre Deulofeu, per la seva saviesa, la seva ciència i la seva activitat creadora. Els catalans l’hem de rescatar de l’oblit, de l’amnèsia aplicada, i de la voluntat d’esborrar-ne la seves teories. Si Catalunya és la mare de la cultura europea, Deulofeu és el profeta de la nostra independència.