Un estudi subre Deulofeu ressuscita la teoria que l’Empordan es lo breçò cultural d’Occident.

Alexandre Deulofeu (Armentera, 1903-Figueres, 1978) aviá estudiat farmacia e quimia, mas dins lo rabat de qualqu’un libre qu’el s’autoeditèt i figurava coma istorian e violonista, un perfil bifront qu’explica lo sieu imatge devesit entre la sciéncia e lo fervor. Lo sieu rèire-filh, Juli Gutièrrez, ven de publicar dins Llibres de l’Índex un dels pauques estudis consacrats a aqueste savi singular e profetic, Alexandre Deulofeu. La matematica de l’istòria, en lo qual reformula la teoria dels cicles istorics desvolopada per aqueste erudit autodidacte, e los sieus estonants vaticinis, a la lutz dels grands eveniments politics del mond contemporanèu.

Dempuèi la rèirebotiga de la farmacia ont trabalhava, a Figueres, Alexandre Deulofeu concebèt plan de las sieunas teorias. / Familha Deulofeu.

Se la vòlta de canon, tal coma sosteniá Alexandre Deulofeu, es l’element que singulariza l’arquitectura romanica e, doncas, la naissença de la civilizacion occidentala tal coma l’avèm eretada, la data fundacionala podiá pas se fixar coma avián estat fasent los istorians fins aquel moment en lo sègle XI, senon fòrça abans, entre lo VIII e lo IX, e non dins la Lombardia, enlusernada encara per la cobèrta planèra e la pintura sense relèu ni contorn, senon dins l’Empordan e lo Rosselhon, e en la sieuna mostra mai esbleugissenta, lo monastèri de Sant Pere de Rodes. Es dempuèi la Catalonha, doncas, e especialament dempuèi l’Empordan, segon aqueste ancian cònsol republican, que se propaga «lo nòu procès civilizador de l’Euròpa».

Amb un entosiasme beluguejant que semblava fait exprèssament per que lo qualifiquèsson de Nostradamus de l’Empordan, Deulofeu aviá la costuma d’expausar las sieunas descobèrtas als amics qu’anavan a la rèirebotiga de la farmacia que regentava a Figueres o ben al mas familial d’Ordis, ont passava las oras en qué vendiá pas de medicaments concebent las sieunas fabulosas teorias e explorant subre lo terren las donadas que l’intuïcion li procurava. Mas cap de las sieunas investigacions aguèt pas de resson dins la comunitat cientifica de lo sieu temps, estrementida davant una òbra que metiá en crisi l’istoriografia precedenta e que menaçava de dinamitar los fondaments subre los quals se bastiá l’inexpugnable edifici academic. Mas lo cas es que las investigacions de Deulofeu, que ligavan amb las d’Oswald Spengler e Arnold J. Toynbee, anticipavan en granda manièra les que ans mai tard defendrián, sense lo citar jamai, George Duby, Marcel Durliart, Pierre Riche o Pierre Bonassie.

Juli Gutièrrez a escrich Alexandre Deulofeu. La matematica de l’istòria amb la passion pròpria del rèire-filh qu’admira l’òbra de son grand amb la severitat exigida per l’analisi d’un pensar que nafra tota ortodoxia e, doncas, que cor lo risc d’èsser tildat d’illuminat. Aital, amb rigor e conviccion, expausa la granda trobalha de Deulofeu: que totas las civilizacions, dempùei lo temps dels sumerians, seguisson unes procèsses biologics perfèctes que, somàriament, se pòt dire que’an una durada d’unes 5.100 ans, repartits en tres cicles, lo segond dels quals es lo de mai esplendor creativa, e en fasas successivas de fragmentacion demografica, imperialisme agressiu e desagregacion e decadéncia. Aquesta lei matematica, devolopada per l’istorian de Figueres l’an 1948, demostrèt qu’èra pro infalhible per aventurar de prediccions a long tèrme, coma la reünificacion de l’Alemanha, la casuda de l’empèri sovietic, l’evolucion imperialista del nòrd-american o l’expansion de la China e lo sieu esfondrament imminent fòrça abans que cap d’indici o faguèsse preveire. Aquestas avaloracions solas, segon Juli Gutièrrez, bastarián per revisar l’òbra completa de Deulofeu, uèi introbable, encara que solament foguèsse per remembrar que, aital coma la matematica de l’istòria corrobora que totes los empèris, coma los còsses vius, «portan dins lo gèrme de la desintegracion e la catatròfa», tanben permet d’aventurar que «l’acceptacion de las sieunas leis ciclicas permetriá als pòbles de regir la sieuna existéncia e d’avançar en la patz mondiala».