Cossí arribarem a la confederacion universala?

Quina deu èsser la futura organizacion mondiala? Evidentament, una federacion volontària de pòbles liures, dintre la quala totes els ajan la meteissa categoria e, doncas, la meteissa influéncia.

Cossí podem i arribar? Evidentament, per evolucion naturala, la quala ja se va realizant per dos camins diferents:

• 1èr. Per desintegracion dels empèris e subsequenta desliurança de las nacionalitats sotmesas, las qualas dintraran primièr a far part d’una federacion parciala. Aqueste es lo cas de la desintegracion de l’empèri austro-ongrés, a consequéncia de la quala fogueròn desliurats los chècs, los eslovacs e Ongria. Los primièrs s’unèron volontàriament per constituir una Republica dins la quala cadun dels pòbles gausís de plena libertat. La Revolucion russa balhèt luòc a la creacion de la Federacion de Republicas Sovieticas. Autres pòbles, coma Estònia, Lituània, Letònia, devenguèron completament independents, mas uèi ja s’entrevei la futura federacion de pòbles baltics. Contunhan plenament independents Ongria, Polònia e Àustria.
• 2nd. Los pòbles sotmeses obtenon un regim autonomic dins l’empèri, e aqueste lentament va evolucionant devèrs un regim federal fins a anullar absolutament la preeminéncia del pòble que fins alara i aviá exercit l’egemonia. Exemples: En Espanha observam cossí lo revirament de la monarquia balha luòc a l’implantacion d’una republica federabla, dins la quala, e en primièr luòc, se declara en regim autonomic Catalonha.

Uèi, degun desconeis pas lo movement nacionalista basc, lo qual finirà amb un regim autonomic per Euskadi e Navarra. Çò meteis amb Galícia, Valéncia, Malhòrca, probablament amb Aragon, e benlèu amb autres pòbles d’Espanha. Aquesta evolucion sonque a besonh de temps per s’anar realizant.

En lo moment que los pòbles autònoms arriben a lor plenitud, crearàn una federacion de republicas ispanicas, constituita per las republicas catalana, castelhana, galhega, valenciana, malhorquina, portuguesa, o ben per subfederacions coma la federacion catalano-valenciano-baleara, federada a l’encòp amb la galaico-portuguesa, castelhano-lheonesa, basco-navarresa, etc. Aquestas subfederacions, dintre las qualas las republicas auràn un regim de libertat, que serà limitat per la quita volontat, nomenaràn los representants respectius per la constitucion d’un Parlament general, que s’amassarà alternativament en las divèrsas capitalas de las republicas, lo qual s’ocuparà dels afars de caire internacional que las federacions parcialas vòlgan li autrejar.

Çò meteis se devendrà probablament dins las Illas Britanicas amb Irlanda, Anglatèrra, lo País de Galas e Escòcia, e en França amb la federacion de republicas occitanas e las republicas de Bretanha, Normandia, Illa de França, etc.

Aquestas federacions, coma la U. R. S. S., auràn un article que dirà: Las republicas federadas an lo dreit de se separar quand vòlgan de la confederacion. Serà desaparegut lo concèpte arcaïc de patriotisme espanhol, francés, etc. Espanha e França e autras poténcias decadentas seràn remplaçadas per los agropaments dels pòbles federats. Coma existiràn pas partit preses chovinistes, logicament los pòbles auràn tendéncia a la supression dels regims doanièrs, e logicament la federacion iberica, amb las federacions d’autres païses, tendràn a la constitucion d’un Parlament comun, en lo qual seràn representats cadun dels pòbles federats.

Agrandint la confederacion, arribarem a l’ideal suprèm que consistirà en una molonada de pòbles liures, amb lors govèrns e Parlament pròpris, e amb un superParlament, lo qual serà constituit per un representant de caduna de las petitas republicas europèas, qu’aurà en qualitat de mòbil fonamental lo manten de la patz entre las nacionalitats confederadas.

Cossí evitarem la possibilitat d’un conflicte armat? Fòrça simplament. Cada republica aurà un servici d’òrdre public e aqueste servici serà comandat per lo Parlament general cada còp qu’aqueste n’aja besonh. Se compren, pasmens, qu’aquò se devendrà jamai, per la simpla rason que la siá fòrça serà immensa en fàcia de quin que siá dels pòbles federats. En cas de divergéncia entre dos Estats, la causa del litigi serà menada al Parlament e serà resolguda democraticament segon los vòtes de la majoritat. Se compren que la falha serà respectada immediatament, per sens democratic, e per tal que i aurà pas cap d’Estat particular prou fòrt per s’opausar a tota l’armada internacionala.

Fatalament s’arribarà a l’adopcion d’una lenga internacionala. Se compren que, davant l’existéncia de mai de dos-cents lengas oficialas, se farà absolutament indispensable l’us d’emplec d’una lenga unica en las deliberacions del Parlament general, la quala serà l’esperanto o ben quina que siá autra que siá pas cap de las dels pòbles federats per tal d’evitar mesfisanças.

Euròpa cor devèrs un regim politic similar al comprés en lo grafic entre los ans 100-350 (a. J. C.), en l’Edat Antica, e entre los ans 800-1500 en l’Edat Mejana, amb la diferéncia qu’aital coma en aquestas etapas existián multiplas federacions parcialas e petitas nacionalitats completament liuras, sense cap de nucli superior que regulès las divergéncias, en l’Euròpa futura existirà una Societat de Nacions veritabla, que fara impossibles los conflictes armats internacionals.