Capitols 39, 40 e 41 del libre «Las culturas europèas» (volum III de la «Matematica de l’Istòria»), dedicat a la cultura irlandesa. Alexandre Deulofeu.
- Capitol 39. L’èrsa creadoira en Irlanda.
- Capitol 40. La literatura irlandesa.
- Capitol 41. L’escultura irlandesa.
- Grafic d’Irlanda.
Capitol 39. L’èrsa creadoira en Irlanda.
Quand avèm fait l’estudi del procés politic-social del pòbles d’Euròpa avèm quitat d’estudiar Irlanda per que se troba defòra del camin de l’èrsa creadoira, coma se pòt veire en la mapa del final del II volum, los Grans Errors de la Història (Las Grandas errors de l’Istòria). Ara cresem oportun, abans de dintrar en l’estudi del procès creador irlandés, de far una rapida exposicion del sieu procès politic-social e de balhar los límits entre los quals se troba compresa l’epòca de grand fraccionament demografic, que fixam entre los ans 150 e 800 despús de Crist.
Amb sonque agaitar las chifras nos avisam que lo retard evolutiu d’Irlanda respècte a Anglatèrra es considerable, de manièra que l’èrsa creadoira arriba a la primièra al meteis temps que als pòbles escandinaus. En aqueste retard trobam l’explicacion que las nòvas e las coneissenças de la cultura irlandesa sián fòrça mai que los de la cultura anglesa d’aquesta primièra èrsa, per que se troban fòrça mai prèp de nosautres en lo temps.
Coma en los autres pòbles, los primièrs sègles del cicle e los tres que los precedisson son los mai escurs; l’explicacion l’avèm basada en lo fait que las poblacions se troban jos un regim d’esclavatge sotmés al domeni d’una noblesa imperiala degenerada e, doncas, en una epòca d’inactivitat culturala, qu’es la causa que resten pas de documents escrits e rarament tralhas de monuments. Coma en los autres pòbles, los quatre primièrs sègles de l’epòca de grand fraccionament demografic correspondon a la fasa d’aristocracia feudala, es a dire, l’aristocracia imperiala que s’es desliurada del nucli egemonic per la desintegracion de l’empèri e la poblacion autoctòna jos lo regim servil. Pendent aquestes quatre primièrs sègles la poblacion servil va melhorant de posicion fins a se desliurar per passar a constituir una classa mejana; parallèlament a aqueste fait a luòc lo grand procès comercial, industrial e artistic caracteristic d’aquesta fasa. D’efèit, Irlanda, a començaments del cicle, se troba devesida en una molonada de petits reialmes feudals dits tuath, al davant dels quals i a un cap dit ri; l’amassada de divèrses tuaths formava una unitat superiora, la quala èra coneissuda amb lo nom de clan, jos la direccion d’un cap de mai categoria; los clans, a lor temps, formavan lo cenel o tribú… es a dire, nos trobam amb la genos, la fatria, la tribú… dels pòbles mediterranèus en l’epòca equivalenta. A la debuta d’aquesta evolucion sonque existisson los sénhers, los sèrvs e los esclaus; pauc a pauc se va formant la gradacion qu’avèm trobat en Grècia e en los autres pòbles, es a dire, una partida dels sèrvs se desliuran e constituisson la classa d’òmes liures, que se consacran a de trabalhs divèrses, pastres, jornalièrs… Una partida d’aquestes s’enriquisson e passan a èsser proprietaris; resta encara una partida de l’antica noblesa imperiala, que va perdent de patrimònis e de categoria sociala. En mai d’aquesta i a encara la classa sacerdotala dels druidas. Comença a se manifestar la poesia e los sieus recitadors, los bards. Cultivavan, doncas, la poesia, aital coma la musica, e posseián l’escritura dita ogham. Lo procès politic-social los porta a un procès cultural amb un elevat gra de civilizacion e a la creacion d’un estil pròpri que se manifèsta lo meteis en arquitectura qu’en pintura, escultura e literatura. Nos limitarem a la literatura e a l’escultura, las qualas nos permetran de precisar, no sonque un procès evolutiu, senon tanben lo moment de maximala esplendor, que coincidís amb lo final de l’epòca de grand fraccionament demografic, per contunhar, ja jos lo domeni de l’empèri danés e dintre la fasa federala, la fasa florida, per s’esténher lo poder creador a la dintrada de la fasa absolutista.
Lo moment d’espelida correspon a finals del sègle VIII. A partir dels sègles VI e VII, es a dire, en la fasa qu’en totas las culturas correspon al regim d’aristocracia de la riquesa e democracia, la cultura arriba ja a un alt nivèl. L’expansion comerciala va acompanhada d’una expansion culturala, la quala, coma l’èrsa qu’es arribada pel Mediterranèu, avança ara d’Occident devèrs Orient, e aital vesem cossí los monges irlandeses estenen la cultura especialament en Escòcia e en los Païses Escandinaus. Lo monge Columbà, en 563, s’establís en l’illa de Huy o Iona, qu’aperten al reiaumle escocés de Dalriada, e i fonda un convent que triguèt pas a constituir un grand centre d’activitat missioniària. Veirem que la cultura escandinava a la basa en la cultura irlandesa, de la mateissa manièra que la cultura grèga l’a en la cultura egipciana, o la cultura iberica en la grèga, es a dire, caduna s’apieja en la cultura que la precedís. Aquesta èrsa creadoira nordica es pas mai que la bifurcacion de l’èrsa que traversa d’Occident a Orient lo centre d’Euròpa e quita pas d’influïr especialament las regions nordicas de Germania; aital, en lo sègle VII, illustres missionaris fundèron Luxenil e Bobbio, e mai en Soïssa Sant Gall fundèt lo celebre monastèri de Sant Gall, amb la glèisa amb cobèrta planièra qu’a pas res a veire amb lo nòstre art romanic.
A partir de las proximitats del 800 comença la decadéncia creadoira per passar a la fasa florida, fait que coincidís amb lo pas de las ciutats liuras d’Irlanda jos l’egemonia del nucli imperial danés i, doncas, la dintrada a la nòva epòca imperiala amb la primièra fasa federala, del 800 al 1000, seguida de la fasa absolutista, e amb aquesta la pèrda totala de la personalitat irlandesa seguida de la decadéncia comerciala e industriala (vejatz grafic final del libre). D’efèit, dempuèi l’an 795 lo nòu empèri danés comença las siás incursions a Irlanda, devastant lo país, e lo sègle IX l’envaís, dintrant las naus dels vikings, per las embocaduras dels rius devèrs l’interior, e s’installa en Waterford e en Limerik. En 852, Anlaf fonda un autre reiaume danés en Dublin e pauc despús se fonda lo reiaulme de Northumberland. D’aquesta manièra Irlanda passa jos l’egemonia danesa amb una organizacion federala, que se va restrenhent fins qu’a las proximitats de l’an 1148 se dintra en la fasa coneissuda d’anarquia e guèrra civila, que se prolongarà pendent 150 ans e completarà la submission del pòble irlandés jos un regim absolutista amb la pèrda totala de la siá personalitat. A partir d’aqueste moment s’extingís la fòrça creadoira irlandesa e dintran en Irlanda las culturas vesinas, la romanica-gotica especialament, coma veirem tot sul pic. Comencem per la literatura.
Capitol 40. La literatura irlandesa.
La literatura irlandesa, coma la de totas las autras culturas, emplega pas en los siéus començaments l’escritura, senon que sonque se transmet per via orala. En los sieus començaments se tracha d’imnes religioses, e los primièrs textes coneissuts corresponon al sègle V, es a dire, al quart sègle del cicle, es a dire, al pas de l’aristocracia sacerdotala a l’aristocracia de la riquesa. Los mai importants son lo famós imne de Sant Patrici, del sègle V. Al sègle VII correspon l’imne d’Ultan o Santa Brigida, e en lo sègle IX, es a dire, en lo moment de plenitud e fi de l’epòca de fragmentacion demografica, senhalarem la Pregària de Ninino, l’imne Seu, de Colman; l’imne de Sanció, lo libre dels miracles de Santa Brigida. Seguís, coma totjorn, la poesia epica, d’una exuberància e una abondància extraordinàrias. Seguís la poesia lirica amb los trobadors o «fili». Se coneisson un grand nombre d’òbras, las unas narrativas coma lo «scel», las autras mèrament poeticas, coma los «anomaris». Òm a descrit divèrses cicles del romancer irlandés. En los sègles IX, X e XI, es a dire, dins la fasa federala, predomina naturalament lo tipe enciclopedic, es a dire, la literatura didactica e erudita. Flenegan escriviá las cronicas dels reis d’Irlanda; Cormacau fa una descripcion geografica del país… traduccions dels classics… filologia (s. X), literatura juridica, medica… es a dire, exactament lo meteis procès de la literatura classica grèga, sumeriana, indiana o romanica…
La literatura irlandesa s’extingís jos lo domeni dels envasidors, mas a perdut la siá originalitat e se troba influenciada per l’èrsa de cultura romanica-gotica, qu’avança pel meteis camin de la primièra, es a dire, la nòstra cultura occidentala.
Capitol 41. L’escultura irlandesa.
François Henry, en La sculpture Irlandaise, ditz: «L’estudi d’aquesta escultura nos porta a un periòde anterior a l’introduccion del cristianisme en Irlanda. Es, d’efèit, un dels aspèctes mai impressionants de l’art crestian irlandés lo fait que siá pas lo continuador de l’art pagan que lo precedís. Dempuèi los primièrs sègles de la nòstra èra fins al sègle XII evoluís sens obstacles. En aqueste moment, pasmens, aquesta longa evolucion omogenèa se troba bruscament interrompuda. La capitada rapida dels monastèris cistercencs propaguèt no sonque una nòva arquitectura e los modèls d’una decoracion estrangièra, senon tanben una manièra particulara d’interpretar l’escultura. La fundacion de Mellifont, en 1142, senhala un cambiament total en l’art irlandés. Mas ja abans d’aquesta data, una imitacion fòrça exacta de l’art anglonormand e continental aviá començat a alterar l’originalitat de l’escultura irlandesa. La construccion de Cormac, en 1134, n’es la pròva. Quand los anglonormands desbarcan en Irlanda en 1169, l’independéncia de l’art irlandés se trobava ja mai que compromesa e los constructors menats pels normands completèron la siá roïna». Comparem aqueste paragraf amb çò qu’avèm dit sus l’epòca creadoira irlandesa. Ditz que, dempuèi los primièrs sègles de l’èra cristiana fins al sègle XII, se desvolopa sens dificultats. D’efèit, aqueste espaci de temps compren dempuèi l’an 150 de Crist fins al 1150. En lo grafic se pòt verificar que, d’efèit, a aquestes sègles correspon l’epòca de grand fraccionament demografic (150-800); la fasa federala (800-1000) e la fasa absolutista (1000-1200), e amb aquesta acaba l’escultura irlandesa. Lo procès se realiza, ditz, sens dificultats, e, d’efèit, coma avèm vist en totas las culturas, lo pas de l’epòca de fraccionament a la fasa federala se realiza de manièra insensibla; es quand l’art dintra en la fasa florida, i, quand aquesta acaba, se tendís a la imitacion o còpia de la produccion de las culturas vesinas, i, d’efèit, coma ditz François Henry, en aquesta data, «la capitada rapida dels monastèris cirtercencs propaga en Irlanda, no sonque una nòva arquitectura e los modèls d’una decoracion estrangièra, senon tanben una manièra particulara de veire l’escultura». Es a dire, dintra en Irlanda lo corrent romanic-gotic.
François Henry ditz qu’un dels aspèctes mai impressionants de l’art crestian irlandés es lo fait d’èsser continuador de l’art pagan que lo precedís, mas aquò nos deu pas susprendre, ja qu’aquesta es la tonica generala de las epòcas creadoiras, en las qualas los cambiaments espirituals alteran pas o ben favorizan lo procès creador; aital, en Grècia, lo fait que la religion pagana foguèsse remplaçada per las nòvas doctrinas orficas alterèt tanpauc lo procès de l’escultura grèga. Vejam se podem precisar la cronologia del procès escultoric.
Dels tres primièrs sègles del cicle avèm pas la data de cap d’escultura. Aquò tanpauc nos deu pas susprendre, ja que, coma avèm vist, son los sègles desprovesits de datas precisas en totas las culturas, enclusa la cultura classica grèga. La primièra escultura de la quala se pòt conjecturar la data en Irlanda es l’estèla de Fahan, en Donegal. Las esculturas de Fahan son plenas de signes. Los dos petits personatges qu’enquadran la granda crotz d’entrelaces los an sus los vestits e a l’entorn de lors caps. Se distinguisson clarament qualque letras de l’alfabet irlandés, mas M. Macalister, ditz François Henry, es pas arribat a reconstituir la Frasa o a restituir la frasa coherenta. Al costat de l’estèla, al contrari, despús d’aver netejat la pèira, a reconeissut amb suspresa los caractèrs grècs e a deschifrat la formula de Glòria e Onor al Paire, al Filh e a l’Esperit Sant. Aquesta forma es prescrita l’an 633 pel Concili de Toledo. Aqueste fait, aital coma lo fait d’emplegar lo grèc, sembla designar la segonda mitat del sègle VII coma la data mai probabla de l’estèla de Fahan.
Un avanci en l’evolucion de l’estil que correspon ja a la fasa de plenitud, l’avèm en la crotz de Bealin. Aquesta pòrta l’inscripcion escalprada en lo relèu del fust de la crotz en recòrd de Tuatgall. Los annals de l’Ulster mencionan la mòrt de Tuatgall, avesque de Colnmancnoise, l’an 810. Per la forma de l’inscripcion se deduís qu’es estat faita en vida de Tuatgall. La siá execucion es atribuida, doncas, a las proximitats de l’an 800.
A Monasterboies i a doas crotz, una de las qualas a una inscripcion gravada prigondament a la basa del fust. Totes los arqueològs que l’an estudiada l’atribuisson a l’avesque Muiredach, mòrt lo 924. Sembla que se trachava d’un personatge fòrça important.
Nos trobam, doncas, davant tres croses qu’apertenen respectivament als ans 650, 800 e 900 de Crist aproximadament, es a dire, al començament de la fasa de democracia, al moment d’espelida de l’art irlandés e en la fasa de decadéncia o florida. N’i a pro amb comparar aquestas croses per s’avisar que nos trobam en doas fasas progressivas de l’evolucion de l’estil, e la darrièra amb totas las caracteristicas de la fasa florida; es a dire, despús d’èsser arribat a la perfeccion del trabalh escultoric, aqueste es marcat per una excessiva decoracion e motius ornamentals. Entre aquestes exemplars, òm n’a trobats un grand nombre que completan aquesta evolucion e, doncas, nos permeton d’establir lo procès evolutiu de l’art irlandés fins a la siá decadéncia. Aquesta es precisada a travèrs de las croses d’Iniscealtra del sègle XI (1094) e las doas croses de Tuam, esculpradas entre 1126 e 1156, despús de las qualas desapareis tota manifestacion de l’escultura irlandesa.
