Objectiu mundial.

Objectiu mundial.

Objectiu mundial.

Brauli Tamarit Tamarit.
Equip Matemàtica de la Història.

«Si una cosa ens demostra la realitat de la història, un i altre cop, és que les estructures polítiques són canviants».

Què us semblaria si tots els canvis de fronteres que es produïssin en el món es fessin voluntàriament de forma pacífica, per part dels pobles que hi participen, i sota el paraigua d’una estructura conjunta que englobi totes les nacions?

Lluís Maria Xirinacs ens va recordar, en un article publicat al rotatiu «Avui» titulat «Boomerang», com el 23 d’agost del 1978 es va aprovar, en la comissió constitucional del Senat, l’article 10 de la Constitució Espanyola, en què, en el seu apartat segon, es constitucionalitzen els tractats internacionals de Drets Humans. Xirinacs ens explica llavors com la UCD va donar el consentiment, d’aquesta manera, al dret de lliure determinació dels pobles reconegut en l’article primer del Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals, i del Pacte internacional de drets civils i polítics, aprovats a Nova York el 16 de desembre del 1966.

Aquests drets fonamentals han estat fruit de l’acció de persones de bona voluntat, entre elles moltes dones que veien com es mataven els homes en la Primera Guerra Mundial, però també de la reacció desencadenada en la Segona Guerra Mundial, contra uns imperialismes que aspiraven a la dominació universal. Una dominació universal que, segons ens demostra Alexandre Deulofeu, és una via impossible per unificar el món. La disgregació de l’URSS va ser relativament pacífica i no va finalitzar en un holocaust nuclear, entre altres raons perquè els responsables dels EUA ja disposaven del coneixement que aporta «La matemàtica de la història» d’aquest savi empordanès. Contràriament, la mateixa Unió Europea és el primer gran intent de confederació continental amb l’objectiu d’erradicar les guerres en el seu interior.

Si una cosa ens demostra la realitat de la història, un i altre cop, i Deulofeu n’és un gran portaveu, és que les estructures polítiques són canviants. A un ritme lent, en algunes zones el poder es fragmenta i en d’altres s’unifica. No hi ha cap imperi etern, de la mateixa manera que no hi ha cap civilització que sigui eterna. Molts d’aquests canvis s’han fet mitjançant guerres i a partir del segle XX, de la mà de genis com Gandhi, hem començat a assistir a canvis no violents. Per això Deulofeu, en el darrer capítol del seu primer llibre «Catalunya i l’Europa futura», afirma que, per assolir la culminació del procés polític planetari i arribar a la pau, cada nació, com la catalana, ha de tenir el seu estat, tots els estats de cadascuna de les nacions s’han de confederar dins de les seves respectives confederacions continentals, i totes aquestes confederacions continentals s’han de confederar, al seu torn, fins a assolir la Confederació Mundial.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1259659-objectiu-mundial.html