Avui. Dimecres, 8 de març del 2000. Cultura. Pàgina 44.
La mostra serà a Barcelona a l’abril i il·lustra l’esperit autònom de la Catalunya de 1900 a 1936
Ignasi Aragay.
Barcelona.
La mostra es pot veure ara al Museu de l’Empordà, i a partir de mitjans d’abril, al d’Història de Catalunya, a Barcelona.
Ignasi Iglésias, Pere Coromines, Gabriel Alomar, Josep Pous i Pagès, Prudenci Bertrana, Jaume Miravitlles, Joaquim Xirau, Víctor Català, Alexandre Deulofeu, fins i tot Salvador Dalí i Carles Fages de Climent són alguns dels noms de la cultura i la política, alineats amb el republicanisme federal, que van transcendir l’àmbit empordanès d’actuació en les tres dècades inaugurals del segle XX. A l’exposició Figueres, 1900-1936. Imatge i història de la Catalunya republicana, tots ells comparteixen protagonisme amb figures locals –sobretot l’ideòleg Josep Puig Pujades i l’alcalde Marià Pujulà– d’una època, una ciutat i una comarca que en bona mesura es va avançar a la resta del país en l’eclosió d’un catalanisme d’esquerres majoritari i fins i tot de masses. Un moviment que, lluny de sorgir del no-res, entroncava amb la llavor escampada durant la centúria anterior per personalitats com Abdó Terrades i Narcís Monturiol, introductors del comunisme utopista d’Étienne Cabet, i Pep Ventura, tres conspicus representants del catalanisme popular –obrerista, republicà i anticlerical– que al XIX es va contraposar amb el catalanisme jocfloralesc i conservador. En paraules de Josep Pla, a finals del vuit-cents «s’anà dibuixant la figura del republicà empordanès, demòcrata i modest, obert i comprensiu, construït sobre dues tendències molt fixes: intangibilitat de la propietat privada i intangibilitat del lliure pensament».
El president Francesc Macià en un bany de masses a Figueres (1931-1933). AMF.
Des de la desfeta colonial del 1898 fins a la dramàtica Guerra Civil, l’exposició, centrada en aquest prototip planià, mostra els fenòmens que van accelerar la societat catalana cap una modernitat no exempta de traumes: innovació tecnològica –electrificació, diversificació industrial, millora de les comunicacions–, obrerisme revolucionari, catalanisme polític, incorporació de les dones a la vida pública, immigració, urbanització i democratització de la cultura són alguns dels elements decisius d’un canvi de model social que, tot i acabar malament, va resultar espectacular, tal com reflecteix el cas de la capital empordanesa.
La reforma de la Rambla coronada pel monument a Monturiol, la construcció del Parc del Bosc i la Biblioteca Popular, l’edificació del Teatre Cine Jardí –amb 1.800 places era un dels més grans del país– i la fundació de l’agrupació cultural Atenea dins l’històric Casino Menestral són mostres de la vitalitat d’una ciutat de 14.000 habitants on, pel seu caràcter fronterer i per la sòlida tradició republicana, aviat es van respirar aires de llibertat i creativitat, tant en l’àmbit polític com en el cultural.
Les nombroses capçaleres periodístiques sorgides en el període (55), entre les quals destaca L’Empordà Federal, són un altre exemple del moment daurat que va viure aquesta població, període que queda reflectit en l’exposició, comissariada per Jaume Santaló, i el catàleg, amb textos del mateix Santaló, Josep M. Fradera, Àngel Duarte, Enric Pujol, Josep M. Bernils, Joan Falgueras, Jordi Pla i Alfons Romero.