La multitud de Deulofeu.
Cicles generacionals. Dissabte, 13 de juliol del 2019.
La Història es repeteix, però cada quant?
Cliodinàmica. Matemàtiques. Teoria cíclica.
La multitud de Deulofeu.
E pluribus unum.
El mestre Deulofeu va tenir la visió de les societats com si fossin un organisme viu, compost dels seus múltiples òrgans. I va encertar, concentrant-se en l’evidència que tot ésser viu travessa un cicle de vida i mort; no obstant això, aquesta imatge porta tal vegada a equívocs si no ampliem el concepte.
Un cos humà o un organisme és en el fons l’associació d’una multitud de cèl·lules funcionals i especialitzades que interactuen de manera molt complexa, formant per això un sistema dinàmic.
Però hi ha molts possibles. Per exemple, els ecosistemes que degraden les aigües residuals.
En funció de les condicions ambientals i els microorganismes presents, es formen autèntics mostraris biològics d’alta diversitat, que s’expandeixen a costa de la matèria orgànica; després continuen fins a devorar-la per complet i finalment es devoren a si mateixos.
Això es pot observar en un típic gràfic d’evolució de la població bacteriana en un cultiu. En biologia i en enginyeria ambiental, és coneguda la següent gràfica:
El ramal ascendent de la corba es pot modelitzar matemàticament amb les equacions:
De fet, en un ecosistema tancat la corba és doble. Quan sembla que tot acabarà, el sistema es recupera fagocitant els cadàvers dels microorganismes que moren. Això fa que es recuperi la població i torni a créixer, almenys fins que aquesta població torna a degradar-se i decau novament, desapareixent finalment.
Per cert, que les diferents espècies que formen el cultiu no es converteixen en una espècie nova i homogènia durant el temps que dura la vida col·lectiva, passant a ser grups diferents en acabar aquest temps. Encara que, certament, sempre hi ha algun cep que s’imposa a les altres i reprimeix el seu creixement.
Casualment, un imperi ve a ser una cosa semblant, un conjunt heterogeni d’organismes (pobles) creixent i expandint-se a costa d’un substrat de recursos.
Deulofeu ens explica el procés imperial en «Naixement, grandesa i mort de les civilitzacions»:
Hem de tenir en compte que ara no es tracta d’un cicle evolutiu, sinó d’un procés biològic…
…La gràfica del procés imperial… segueix una línia contínuament ascendent. Arribem a un moment,… segueix un camí descendent… tot ens mena a creure que ha mort.
La facció triomfant,… recupera els territoris perduts.
Arribem a la plenitud imperial… la representem en un traç horitzontal…
Arribant a la fase decadent és quan la gràfica comença a davallar… fins a arribar a la desaparició total de l’Imperi sota domini d’una altre nucli imperial o per l’arribada de l’època de gran fraccionament demogràfic.
Gràficament:
A propòsit de Malthus.
Malthus afirmava que el creixement de la població és exponencial (progressió geomètrica), mentre que el creixement dels recursos és lineal (progressió aritmètica). Si la població creix més de pressa que els recursos, es produeix una catàstrofe i ha de regular-se la natalitat perquè «desapareguin» aquells que «sobren». Genial, si no és vostè qui s’ha de sacrificar, veritat?
La seva deducció es descriu justament en l’equació que hem vist abans: (dN/dt) = kN, on N és la població. Aquí «k» és una constant, un número; no obstant això, podem substituir aquesta «k» per una funció del temps que involucri més variables, per la qual cosa la corba explosiva de creixement no és indefinida.
Deulofeu ens ha donat una funció descriptiva de les variants a aquesta corba. També ens ha donat una altra resposta a la qüestió plantejada per Malthus: la Naturalesa evita la destrucció donant-nos temps limitat per a realitzar-la.
A més, hi ha altres indicis que ens diuen com van resoldre aquestes contingències en el passat. Potser en els números trobem una aportació a l’arqueologia de les civilitzacions.
Salut i fins aviat.
Enllaç de l’article original:
https://timecycleblog.wordpress.com/2019/07/13/la-multitud-de-deulofeu-deulofeus-plenty/