El periodico. Dissabte, 28 de Febrer 2015. Gent corrent
Gemma Tramullas
«L’única solució per a la humanitat és ser bons».
-¿A quina secció creu que estarà el seu llibre?-
-A la secció d’humor. La història és una conya.-
-¿Per què?-
-Perquè cada vegada que una cultura arriba a la seva màxima esplendor torna a enfonsar-se en la misèria.-
-¿Podria resumir en poques línies la teoria a la qual el seu avi va dedicar la seva vida?-
-Alexandre Deulofeu va arribar a la conclusió que totes les civilitzacions duren 5.100 anys, dividides en cicles de 1.700, dels quals 650 són èpoques de creació i la resta una pèrdua total de la personalitat humana.-
-¿De què serviria conèixer aquests cicles en el cas de Catalunya, per exemple?-
-Segons aquest model històric, l’imperi espanyol hauria esgotat el seu cicle i Catalunya seria independent cap al 2029. Si sabem el que vindrà, ens estalviaríem les lluites internes entre elits i l’Estat espanyol permetria una transició pacífica cap a la llibertat dels pobles ibèrics.-
-L’ortodòxia acadèmica va ignorar el seu avi; l’anomenaven «Nostradamus de fireta».-
-En canvi, a l’Argentina, on va viatjar a finals dels anys 70, era «el savi de Figueres».-
-¿Creu que li faran més cas, a vostè?-
-La matemàtica de la història és una eina extraordinària, però jo no tinc títols, no sóc ningú. Hi ha èpoques en què veig que no es pren seriosament i em tanco al mas a veure créixer les patates. La universitat catalana no va obrir mai les portes al meu avi, però aquest any em graduaré en Història i penso fer el postgrau d’investigació i el doctorat sobre el tema.-
El nét cíclic. Havia de ser financer però ho va deixar per difondre l’obra ignorada del seu avi.
-¿Com es converteix en hereu del llegat intel·lectual d’Alexandre Deulofeu?-
-Jo era un noi quan Pitxot, Marés i l’intel·lectual argentí Abelardo Gabancho venien a veure’l al mas i li sentien dir que una Catalunya independent ajudaria Alemanya a bastir una nova Europa. Allò em va anar creant un pòsit al cervell, però van passar molts anys abans que m’interessés pel tema.-
-La teoria del seu avi li va canviar la vida.-
-Quan vaig començar a ficar-me en els seus papers vivia a Figueres i treballava en una caixa d’estalvis. Tenia un sou espectacular, però no estava content. Cada matí m’enviaven un fax dient-me que obrís fons d’inversió a clients que tenien una mitjana de 65 anys. Xocava constantment amb el sistema, fins que allò va acabar com el rosari de l’aurora i em vaig tancar al mas Deulofeu.-
-¿Es pot sortir del cercle viciós històric que va descriure el seu avi?-
-Sí. Cada cicle és una nova oportunitat. En el moment de màxima democràcia i igualtat de les cultures sempre continua havent-hi per sota una capa molt gran de desheretats i mentre existeixin els que no són no serem mai. Potser sona molt kumbaià, però l’única solució per a la humanitat és ser bones persones, estimar el proïsme i respectar la vida.-
-¿Vostè es considera bona persona?-
-No tant com el meu avi. ¡Ell sí que era bo! Jo sóc més cínic.