I Alexandre Deulofeu, que?.

A l’Empordà hi havia un home que va ser químic, farmacèutic, professor, músic, viatger vocacional i forçat exiliat–, memorialista, –excel·lent escriptor de l’aventura de la guerra i de l’exili–, historiador, teòric de l’art romànic i de la «matemàtica de la història», i, per tancar aquesta llista incompleta, alcalde de Figueres: Alexandre Deulofeu (1903-1978), un temperament humanista. Està a punt de concloure l’any del seu centenari, i a la ciutat li passa per ull, i per a l’Ajuntament i les institucions culturals no ha existit. A Figueres hom ha dignificat el poeta per l’any Fages; encara no som dins de l’any Dalí, però ja ens toca la llum i l’ombra del devessall d’efemèrides que hom ha previst, i aviat conclourà l’any Reig, commemorat sòlidament: més de tres dotzenes d’actes que van des d’exposicions fins a conferències sobre el gran aquarel·lista, passant per la fixació d’una pedra homenatge al claustre del Ramon Muntaner, on ensenyà i que va dirigir. Al llibre de nomenaments de l’Institut, el de Reig és el que ve després del de Deulofeu, que va ser el darrer nomenament «republicà». Des del punt de vista intel·lectual, polític, pedagògic o ciutadà, costarà d’explicar com és que la placa de Reig està tan sola, sense la de Deulofeu al costat. I des del balcó de la dignitat serà impossible explicar per què la Figueres responsable i la que té responsabilitats, van mirar cap a un altre costat.