Cultura i Espectacles
.
El Comentari.
Cicles.
Ferran Sáez Mateu.
Darrerament sento a parlar molt de cicles: econòmics, polítics, fins i tot culturals. Es veu que estem deixant enrere un suposat cicle econòmic ascendent, i ens endinsem en un nou cicle que fa més mala cara. És obvi que hi ha fenòmens puixants i fenòmens en plena decadència, modes in i modes out, actituds que prosperen i d’altres que no. Una altra cosa molt diferent, però, consisteix a imaginar que aquests processos obeeixen a cicles veritablement definits i fins i tot quantificables. Les fases de la lluna responen a un cicle regular i, en conseqüència, previsible; les de la borsa, en canvi, no. Per tant, aquest abús semàntic del terme cicle convindria posar-lo en quarantena, no fos cas que algun il·lús prengui decisions de les quals es pot arribar a penedir.
Seguint les passes d’Oswald Spengler i altres, la cultura catalana disposa d’un dels teòrics de la ciclicitat històrica més significatius del segle XX. Es tracta del quasi desconegut, però interessantíssim, Alexandre Deulofeu i Torres (1903-1978), autor de La matemàtica de la història. L’any 2005 l’editorial Brau va publicar un sòlid estudi col·lectiu sobre Deulofeu a càrrec d’Enric Pujol, Jordi Casassas, Francesc Roca i Juli Gutièrrez, nét de Deulofeu. Ara que es parla de cicles a dreta i a esquerra, fóra un bon moment per reivindicar Deulofeu i, de passada, recordar la data exacta en què es farà efectiva la transformació d’Espanya en una confederació d’Estats independents: 2029. Vint-i-un anys passen de pressa!
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 41. Dissabte, 12 de gener del 2008.