Europa al desnudo (Europa nua).

Vol l’autor demostrar que els temps es repeteixen amb exactitud segons un desenvolupament matemàtic que du als pobles, des de la fase agressiva o de domini en la que cerca la seva expansió per les ànimes fins conquerir una situació hegemònica, per entrar després en una fase de declivi i enfonsament. Per això va analitzant les fases històriques i pren com camp de les seves demostracions l’Europa primitiva fins arribar a la dels nostres dies, tant en la seva vessant política i social com en l’artística. Segons els càlculs de l’autor, Alemanya és la que està en el seu torn per al seu immediat ingrés com nació dominadora, per tractar-se d’un poble que es troba en ple període d’agressivitat, únic mitjà —pel que sembla— per aconseguir una preponderància, l’hegemonia sobre la resta de les nacions. «Europa al desnudo» («Europa nua») demostra que el poder dels pobles no és etern, que està subjecte a altes i baixes, com les grans famílies, com les Accions de qualsevol Societat Anònima. Perquè afortunadament, és llei de la vida que els indrets que ocupem en aquest pobre solar porten implícita la condició d’interinitat.