Els dirigents mundials són els causants de les moltes catàstrofes que hi ha.

–Això obeeix al fet que desconeixen en gran part la llei que regeix la vida dels pobles, va assenyalar l’erudit català Alexandre Deulofeu.

–Aquest investigador, autor de 23 volums sobre «La Matemàtica de la Història», va vindre al país convidat per diverses institucions científiques i socials per dictar una sèrie de conferències.

Per acomplir una sèrie d’actes programats per diverses institucions culturals, entre les quals es troba el Centre Català, el Consell Veneçolà de la Pau i altres, es troba, al país el professor Alexandre Deulofeu, historiador i investigador català i autor de 23 volums que sota el títol de Matemàtica de la Història s’han publicat set en català.

El destacat investigador de 71 anys, va ser presentat a «El Nacional» durant la reunió que va sostenir ahir al Col·legi Mèdic del Districte Federal, el Consell Veneçolà de la Pau, i en la qual es trobaven presents els doctors J. F. Reyes Baena, Ricardo Molina Martí, Joaquín Márquez Gabaldón, Víctor Paiva i el general i historiador Víctor José Fernández Bolívar, deixeble del professor Deulofeu.

En els seus estudis de biologia, el doctor Deulofeu, va arribar a la conclusió que els processos biològics són processos matemàtics: el període de gestació per a tots els éssers té una durada constant per a cada espècie animal; tots els éssers vivents passen per la fase de plenitud, decadència i mort i les diverses generacions realitzen aquest procés en un temps determinat. Aquest tipus de reflexió em va dur als estudis històrics amb els quals vaig comprovar que els processos de les cultures duren també el mateix temps i així vaig arribar a establir la llei de l’evolució dels pobles a la qual he donat el nom de Matemàtica de la Història.

El doctor Alexandre Deulofeu, a part dels seus estudis d’història, va realitzar estudis de Farmàcia a Madrid, així com la llicenciatura en Ciències Químiques. El 1934 va publicar el seu primer llibre en català sota el títol de «Catalunya i l’Europa futura», que és el primer assaig de la matemàtica de la història. En el decurs de la guerra civil espanyola va interrompre les seves publicacions i va passar els quatre primers anys de l’exili a Montpeller, a la Universitat feia alhora els tres cursos d’història.

La seva obra històrica.

La Matemàtica de la Història d’aquest insigne investigador espanyol, presenta els fets en ordre cronològic, amb la precisió que s’han realitzat en el procés històric dels pobles des 4500 anys abans del nostre Senyor Jesucrist fins avui, o si es vol, en els límits que es fixen convencionalment a l’època històrica.

S’ha emprat la matemàtica com a ciència auxiliar, per expressar la precisió haguda en el procés històric i demostrar que els fets s’han succeït amb un ritme matemàtic. La Matemàtica de la Història no és una interpretació filosòfica o visió particular de la història, ni és el determinisme històric ja conegut.

El doctor Deulofeu, en el seu treball diu: «Si amb aquesta llei no podem fer altra cosa que denunciar el trist destí, renunciaríem a divulgar-la, però coneixent-la, creiem possible evitar la tremenda catàstrofe que s’acosta i salvar la humanitat».

El desconeixement de la llei de la vida.

El nostre entrevistat, sense por a qualificar-lo com un erudit de la història i de la història de les civilitzacions, en relatar al periodista els milers d’anys que hi ha en una cultura des de les més antigues com la dels iranianes-sumèries i caldees, passant per altres tantes, després l’egípcia, la grega, la ibèrica i l’actual, va assenyalar:

–És lamentable que els dirigents de la política mundial per desconeixement de la llei que regeix la vida dels pobles, siguin els causants inconscients de les catàstrofes que presenciem. És lamentable que la ignorància dels esdeveniments que han de produir-se sigui absoluta, quan disposem de la llei que ens permet saber el que ha de passar, siguin les que siguin les disposicions que adoptin els dirigents de la política mundial.

–Què li va inspirar a realitzar els estudis sobre la llei de la Història?

–Estava realitzant els meus estudis conjunts de Farmàcia i Ciències Químiques quan em vaig adonar que la precisió que trobem a les lleis de la fisicoquímica es troba així mateix a les lleis de la biologia. Els processos evolutius dels éssers vius són també processos matemàtics. En efecte –afegeix– al realitzar l’estudi de la reproducció cel·lular em vaig adonar que el procés de la gestació d’un nou ésser es realitza passant sempre per les mateixes fases, emprant sempre el mateix espai de temps.

–És ben sabut –segueix la seva narració– que perquè l’ésser humà estigui a temps necessita nou mesos, i que cada espècie d’animal té així mateix un període de gestació constant. Com aquest fet es repeteix sempre i per a totes les espècies animals vaig arribar a la conclusió que el procés de reproducció de totes les espècies és matemàtic.

El professor Deulofeu, manifesta, que després d’aquestes passes es va proposar estudiar el procés de les generacions successives en totes les seves manifestacions, és a dir, el que coneixem amb el nom de cultura. D’aquesta manera passava de la biologia a la història. Tractava de saber si les cultures en la seva evolució obeïen a un procés precís i determinat, passant per fases successives, de la mateixa manera que passa l’embrió dins el claustre matern. La seva tasca va consistir en recollir els treballs dels historiadors i més especialment en els clàssics grecs, i va posar de manifest que el que semblava un caos de lluita entre ciutats, un caos de règims socials diferents, responia a una evolució perfecta, passant així mateix per una fases evolutives precisament determinades.

L’entrevista amb el doblement científic català conclou obligadament, perquè ha de seguir a la reunió i a les raons de treball del redactor.

Agraïm al Sr. José Gonzalo Ortega, responsable de la Jefatura de Archivos del rotatiu El Nacional de Caracas, les facilitats aportades per recuperar aquest article de la seva Hemeroteca.