Francesc Canosa. Periodista i escriptor.

Aquesta és la història d’una parella que si hagués sabut què passaria després del seu matrimoni no només no s’haurien casat sinó que haurien escollit les cabres domèstiques, narcotitzades i caramel·litzades com a criatures de relació matrimonial-social-sexual. Però, ara mateix, no podem parlar amb ells, i tampoc amb les cabres. Hem de garlar amb algú. Ho fem amb dos homes que ni es van conèixer ni saben res l’un de l’altre, però el futur de Catalunya i el planeta anirà o bé pel que diu un, o bé pel que diu l’altre. Qui tindrà raó?

Els dies que el quisso Cobi era un animal líquid i anava fart de vermut barceloní olímpic, es va publicar un llibre que ha canviat moltes neurones i el món: La fi de la Història i l’últim home. L’escriu el nord-americà Francis Fukuyama. L’obra parla d’avui: ja no hi ha ideologies. Ja no hi ha utopies. L’economia, o la genètica, ho estan substituint tot. El món camina cap a una ideologia única. Un pensament hegemònic, falsament liberal, en què els ciutadans podran continuar menjant desenes de marques de patates als centenars de sofàs que podran comprar i tacar-los amb milions de cerveses i mirar trilions de canals de tele: això serà la llibertat. Tancats a casa, perquè els carrers quedaran governats per una ideologia mundial que ho gestionarà tot. Externalitzarem la llibertat a un nacionalisme planetari. Els estats, en mal estat, triturats a la Thermomix neuronal residual, humitegen per preparar el menjar únic de l’estat planetari. Un, gran i lliure. Uns pocs ordenant a uns molts a canvi de tubèrculs de plàstic i un divan greixós: la felicitat. Però només hi ha un problema: Fukuyama&co. no coneixen el català Alexandre Deulofeu.

Ésser empordanès. Des dels anys trenta del segle XX Deulofeu ho endevina tot: la pèrdua de les colònies; la reunificació d’Alemanya; l’explosió de Iugoslàvia; el trencament de l’URSS, el domini progressiu de la Xina… És «la Matemàtica de la Història»: una teoria de base científica sobre l’evolució futura dels pobles i civilitzacions. Una de les seves profecies més esperades ha de passar pels volts del 2029: la desintegració de l’estat espanyol. Cable roig, blau, groc…

Bum! Som a l’explosió nuclear mundial i local. En aquests moments el futur de Catalunya i el planeta oscil·la entre Fukuyama i Deulofeu. A qui tries? Perquè com va dir el bufet lliure: triar és opinar. Fukuyama defensa la mort; Deulofeu la vida. Fukuyama escriu i parla des del dinosaure benestant de Nova York; Deulofeu des d’un poble puça supervivent com Ordis. Fukuyama diu que ja no queda res (només ells, els que ens han de salvar a tots) i Deulofeu el contradiu: quedo jo, quedem els catalans. A veure, Fukuyama, fukuyamistes, rucs, pallussos, totxos: som aquí. Som nosaltres: Catalunya és la ideologia de l’existència. No estem morts: estem vius. Us falla l’Excel. Erreu el tret letal. Illetrats, falsaris, manipuladors. Som aquí. Pregunteu-vos per què. Catalunya és la darrera pregunta sense resposta d’un món antic. Som un interrogant clavat a la terra i al cor de la realitat, dels éssers humans. Interpel·lem el món: o guanyarà la ideologia del sofà moribund líquid bunqueritzat o guanyarà la ideologia del ser i estar als carrers lliures. O guanyarà la fi o guanyarà l’inici. Us desmentim la teoria. Us refutem la vostra palla mental global. Volíeu morts i us apareixen vius. Ho sentim.

Com ho senten, ara, aquella parella inicial: Isabel de Castella i Ferran de Catalunya-Aragó. Els Reis Catòlics. La unió, amb el seu matrimoni, el 1469, de la Corona de Castella i la Catalano-aragonesa. Deien que el casori era per « tanto monta monta tanto Isabel como Fernando ». I el que van muntar és un pollastre colossal, magnànim, mida XXXLLL. Per això Deulofeu posa el quilòmetre 0 de la destrucció de l’estat espanyol amb l’enllaç d’Isabel i Ferran. Perquè la suposada unió lliure va acabar amb unificació mortal. Perquè la confederació d’estats va acabar amb un estat únic. Perquè no ens van aconseguir matar: estem vius. Som el fantasma, trossos d’ignorants, del veritable Halloween existencial: no som un invent nord-americà ni global. Les carabasses per Tots Sants ja les fèiem a Catalunya abans de la vostra festa copiada que només vol vendre merda mortal: perquè a nosaltres ens hi va el ser i estar, l’existència. Tenim dret a divorciar-nos dels Reis Catòlics i del Halloween totalitari, perquè tenim dret a començar una nova vida, tenim dret a existir: aquesta és la ideologia que els catalans oferim al món, al futur i a les cabres.