El centenari del figuerenc Alexandre Deulofeu permet recuperar de l’oblit aquest gran historiador.

Un altre integrant de la generació de figuerencs il·lustres que van néixer a principi del segle passat, Alexandre Deulofeu, va ser recordat dijous a Figueres en un acte institucional en motiu del centenari del seu naixement. Es va homenatjar la figura d’aquest gran personatge —historiador, farmacèutic i exalcalde— que fornia part del patrimoni humà empordanès però que en vid i més enllà de la comarca, igual com va passar a altres coetanis seus, se li va negar el reconeixement.

La importància d’Alexandre Deulofeu com a historiador i persona es va fer prou evident escoltant els participants que van assistir en l’acte: Josep Maria Bernils —cronista de la ciutat—, Enric Pujol —historiador—, Eduard Puig Vayreda —president de l’Institut d’Estudis Empordanesos— i Juli Gutièrrez —historiador i nét de l’homenatjat—. Tots ells, a més de l’alcalde, Joan Armangué, que va presentar i cloure l’homenatge, van aprofundir en les facetes més conegudes de Deulofeu, però, sobretot, la seva transcendència va quedar demostrada pel fet que el saló de sessions de l’Ajuntament es vaomplir de persones que l’havien conegut. La singularitat del personatge, però, fa que valgui la pena que es recuperi per a aquells que no el van conèixer perquè, com va dir el seu nét, que ha estat un dels principals estudiosos de la seva obra, «és un actiu formidable que Figueres i l’Empordà no haurien de deixar perdre». Però Deulofeu, com va passar a altres figuerencs il·lustres, va ser oblidat pels cercles intel·lectuals del país. «A Barcelona no van tenir mai en compte les seves teories perquè tots els personatges de l’Empordà els tenien per arrauxats i tocats per la tramuntana. El pensament de Deulofeu resultava incòmode per a l’Acadèmia», va dir Puig Vayreda. El temps, però, li ha donat la raó i s’han complert circumstàncies històriques que va preveure —el desmembrament de la URSS o la derrota d’Alemanya a la Segona Guerra Mundial i el seu ressorgiment fins a ser peça clau de l’Europa actual— i que va explicar en la seva obra cabdal: La matemàtica de la història. «La història s’ha rendit a Deulofeu, però el país el manté en l’oblit sense cap motiu que ho justifiqui», va dir Gutiérrez. Abans, Pujol el va situar entre els historiadors més destacats del segle XX perquè va ser dels pocs que va «conrear la filosofia de la història».

(Publicada a «El Punt» el dia 22 de febrer del 2003). © Portal Gironí d’Història i Genealogia (www.bohigas.com).