L’arxiu amagat.

La darrera persona autoritzada a consultar-lo fou Ernest Lluch, fa més de 20 anys. Des de llavors ningú ha pogut entrar a la biblioteca-arxiu de Narcís Fages de Romà, a la casa inaugurada el 1852 en l’angle nord-est de la Rambla de Figueres. Des de la mort del seu besnét Antoni Fages Neyra de Gorgot, la vídua va decidir apartar de la curiositat pública, amb zel digne de millor causa, els fons conservats durant quatre generacions.

Les finestres de la biblioteca, a la planta noble de la Casa Fages, estan sempre tancades. Donen a la cantonada dels carrers de Moreria i Enginyers. En aquesta se troba la porta principal, on una placa municipal descriu l’interès històric-artístic de l’edifici neoclàssic, així com la personalitat de quatre dels seus habitats. De Narcís Fages de Romà, propietari liberal il·lustrat i modernitzador de la pagesia, però també de Marià Fages Ferrater, que fou diputat a Corts pel partit conservador a finals del XIX, de Carles Fages Perramon, dirigent catòlic i un dels fundadors de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà, i del poeta Carles Fages de Climent, el centenari del qual s’ha celebrat recentment. La tercera façana dona al carrer de Monturiol, amb una altra placa en la que es llegeix un epigrama sobre els quatre genis que en ella nasqueren: l’inventor del submarí que li dona nom, el propi Fages de Climent, autor del vers, el pintor Salvador Dalí i el farmacèutic Alexandre Deulofeu, teòric dels orígens del romànic i de la matemàtica de la història.

Cap dels historiadors que han sol·licitat durant anys l’accés a l’arxiu de Casa Fages ha obtingut altra cosa que la negativa contundent de la vídua, per més interès que hagin pogut desplegar en el seu favor els nebots i hereus del darrer propietari. Tampoc a aquests els ha estat franquejada la porta de la biblioteca. Al propi Ernest Lluch li va costar setmanes de gestions.

;

Na Maria Pagès, vídua de Fages, va transigir a la fi, davant la categoria del sol·licitant. Era un ministre del Govern d’Espanya. Però a punt estigué de torçar-se, al saber que era socialista. Tornaren a la seva memòria records i malsons de la Guerra Civil, quan arxiu i biblioteca varen acompanyar a la família en el seu refugi dins la propietat de Palol, prop del riu Fluvià, lluny de la vista dels comitès revolucionaris de la comarca. Fages de Romà havia estat un dels primers contribuents de la província de Girona, com més endavant els Pagès.

Alfons Romero, historiador i persona de confiança de la família, evoca les condicions en que Ernest Lluch va poder consultar els documents que li interessaven. El recorda de peu, en una habitació freda i poc il·luminada, prenent notes, sota la vigilància cordial, imposada, d’un dels nebots. Degué esdevenir l’any 1984, durant les vacances de Nadal, que Lluch solia passar a Maià de Montcal. A penes va poder entrar a la biblioteca, on va recollir una caixa de documents la existència dels quals coneixia per endavant. Ningú més ha pogut entrar des de llavors. Al menys dos alcaldes de Figueres ho han intentat, però ha estat endebades.

La vídua de Fages va morir a principis de desembre. El procés testamentari, de per sí feixuc, ha de permetre als hereus sospesar adequadament el destí d’un arxiu tan acuradament amagat de l’interès públic, durant un quart de segle, com apreciat i desitjat pels historiadors. I considerar les propostes que puguin fer les administracions públiques per a la conservació i l’accés a uns fons el contingut dels quals ja quasi ningú és capaç avui de descriure.

La personalitat i influència de Narcís Fages de Romà poden donar-nos una idea. Coetani del republicà Abdó Terradas, el va defendre com advocat quan el regent Espartero el va destituir fins a cinc cops després d’haver estat escollit, altres tantes, alcalde de Figueres, el 1842. Fou comissari regi d’agricultura, va fundar la Societat Agrícola de l’Empordà, va inspirar la creació per Josep Estrada de la Granja Escola de Fortianell, va editar i redactar personalment dos diaris especialitzats. El Bien del País (El Bé del País) i La Granja, òrgan de les Juntes d’Agricultura de Girona i de Barcelona, i va publicar llibres en castellà, català i francès. Entre ells, Cartilla rural e aforismes catalans, que promovia la higiene rural. En els seus darrers dies, tingué un paper destacat en la lluita contra la plaga vitícola de la fil·loxera.

Què hauran afegit els descendents als seus llibres i papers? Fages de Romà ja havia recollit documents dels seus antecessors, com l’austriacista Francesc Romà i Rossell, a la figura del qual va dedicar Ernest Lluch especial atenció. En la seva obra sobre La Catalunya vençuda del segle XVIII (Edicions 62, 1996), el presenta com jurista monàrquic, absolutista, moderat i il·lustrat. en un capítol titulat Romà i Rossell, un pensament germànic per a Catalunya i Espanya.

En una nota a peu de pàgina, Lluch agraeix a Antoni Fages Neyra de Gorgot una informació sobre el trasllat a Figueres del pare de Romà, al final de la Guerra de Successió, i que li permeté consultar per primer cop l’arxiu. El fet que se’ns tornés a obrir fou gràcies a Rupert Sanllehí Fages i a Mercè Argemí, afegeix. Confia que una ordenació de l’Arxiu pot fer emergir nous materials. Ara és el moment.

Narcís Fages de Romà (1813-1884).