Alexandre Deulofeu, el científic que preveia el futur.

Ara. Diumenge, 30 de juny del 2019.

Memòria.

Alexandre Deulofeu, el científic que preveia el futur.

Es publica la biografia del farmacèutic que va pronosticar que l’estat espanyol desapareixeria el 2029.

Temps estimat de lectura: 5 minuts. Barcelona. 30-6-2019, 22h27′.

A Alexandre Deulofeu i Torres (l’Armentera, 1903 – Figueres, 1978) el perseguia una obsessió: evitar els grans desastres. Testimoni de les atrocitats de la guerra, va elaborar un procediment científic per preveure les grans crisis de la història. Farmacèutic de professió, va desenvolupar la teoria de la matemàtica de la història en vuit volums. «La seva obsessió era poder millorar la vida de la humanitat, volia la pau, evitar que les diferències portessin la gent a matar-se els uns als altres», assegura David Montserrat, que ha escrit juntament amb Juli Gutiérrez Deulofeu, net d’Alexandre Deulofeu, L’home que no llegia els diaris. La biografia d’Alexandre Deulofeu, l’home que va predir que l’Estat espanyol desapareixerà el 2029 (Columna).

Deulofeu va ser un outsider durant la Guerra Civil, el van perseguir els dos bàndols, va patir l’exili, i va sobreviure com va poder a l’altra banda dels Pirineus. L’etiqueta d’outsider, però, l’hi van penjar pràcticament tota la vida. Va batallar perquè li publiquessin els llibres amb la seva fórmula per mitigar els grans mals de la humanitat, aquí i a l’estranger, i mai es va rendir. «A ell li hauria agradat que l’haguessin escoltat més», diu el seu net. Però com dibuixava el futur? Farmacèutic de professió, estava convençut que la història es podia explicar biològicament: «Defensava que la història responia a lleis biològiques determinades. A partir de la comparació de milions de dades va crear un model comparatiu de civilitzacions, cultures i imperis al llarg de la història –detalla Guitérrez Deulofeu–. Estava convençut que la història era com un ésser viu que naixia, es desenvolupava, arribava a la seva màxima expressió i, finalment, dequeia». En resum, afegeix Montserrat: «Feia big data sense tenir ordinadors».

La desintegració d’Espanya.

El 6 de juliol del 1977 –s’acabaven de celebrar les primers eleccions democràtiques després de la dictadura–, Deulofeu va escriure al seu gran amic argentí Abelardo Gabancho, pare de la periodista Patricia Gabancho: «És difícil, per no dir impossible, de fer veure a la majoria parlamentària espanyola que l’imperi espanyol, si no hi posa remei, consistent en no limitar les ànsies d’alliberament de les nacionalitats hispàniques, especialment de Catalunya i Bascònia, està condemnat a noves oscil·lacions en ziga-zaga fins a arribar al moment inevitable de la seva desintegració total». Deulofeu va predir que la desintegració de l’estat espanyol seria al voltant de l’any 2029.

La biografia que acaba de publicar Columna, però, va més enllà de les grans prediccions de Deulofeu per explicar qui era aquest home que no llegia els diaris. Era singular en molts aspectes: va inventar andròmines i sistemes que li facilitaven la vida. Per exemple, va enginyar un sistema per plantar pèsols sense haver-se d’ajupir. Es passejava per la Rambla de Figueres amb una motoreta vermella i un cistell al darrere on hi portava el seu gos. Va convertir el seu Peugeot 402 pràcticament en una casa mòbil. Mentre era a l’exili, a les veremes, s’estirava a terra per recollir el raïm mentre els altres s’esllomaven. «Convertia el treball en una creació i no en una alienació», diu el seu net. Amic d’infantesa de Dalí, va rebre l’admiració de l’escriptor i filòsof Francesc Pujols i del músic Pau Casals, però va ser durament criticat per l’historiador Jaume Vicens Vives i l’escriptor Josep Pla.

Montserrat i Gutiérrez consideren que si Deulofeu hagués nascut en algun altre lloc avui seria més reconegut. El mateix opinava l’escriptor Agustí Vehí: «Què hauria passat si Deulofeu, en lloc d’escriure La Matemàtica, hagués escrit a Le Monde com a analista polític? No hi ha dubte que avui seria celebrat arreu com una de les persones que millor va copsar aquest segle XX nostre tan complex». Deulofeu també tenia l’admiració d’historiadors com Enric Pujol, que considerava que se l’havia tractat injustament, o de l’economista Francesc Roca. A la seva farmàcia de Figueres s’hi va instal·lar una placa l’any 2003, amb motiu del centenari del seu naixement: «Filòsof de la història, historiador de la cultura, científic, matemàtic, químic, home de lletres, conreador, bosquetà, humanista, homenàs, homenot, home senzillíssim, bona persona i bon republicà». La seva biografia, escrita a quatre mans, permet conèixer millor el perquè de la seva dèria perquè la humanitat no patis tant.

Les altres previsions de Deulofeu.

Iugoslàvia.

El 1934, el científic escriu que el règim iugoslau trontolla i es transformarà en dues o tres repúbliques. El 1991 s’independitzen Eslovènia, Croàcia i Macedònia. El 1995 ho fa Bòsnia i Hercegovina i el 2006 Montenegro.

URSS.

El 1951 Deulofeu alerta que al voltant de l’any 2000 l’URSS es desintegrarà en multitud d’estats eslaus.

Vietnam.

El 1970 Deulofeu aconsella als Estats Units la retirada del Vietnam i de totes les tropes de l’Àsia perquè contra la Xina «no hi tenen res a fer».

Europa.

El 1974 el científic preveu que la Unió Europea estarà sota hegemonia germànica amb un Alemanya unificada. El Mur de Berlín cau el 1989.

Enllaç de l’article original en català:

https://www.ara.cat/cultura/Alexandre-Deulofeu-cientific-preveia-futur_0_2262373745.html