Els ajuntaments gironins han nomenat mes de 250 fills predilectes i adoptius.

Els ajuntaments de les comarques gironines han nomenat un centenar de fills predilectes –distinció per als naturals del municipi– i més de 150 fills adoptius –que no han nascut al poble–. Es tracta de les màximes distincions que atorguen els ajuntaments i les han rebut pràcticament només homes, que han estat des de metges fins a pintors i escriptors.

Pàgines 2 a 5.

Els ajuntaments gironins tenen més de 250 fills predilectes i adoptius.
Els títols, amb el mateix rang, són la màxima distinció local.

Els ajuntaments de les comarques gironines han nomenat al voltant d’un centenar de fills predilectes –naturals del poble– i més de 150 d’adoptius –no nascuts al poble–, segons el treball d’investigació dut a terme per aquest diari. El títol de fill predilecte i el de fill adoptiu, que tenen el mateix rang, són la màxima distinció que concedeix un ajuntament.

Cuixart, rebent el títol de fill adoptiu de Palafrugell, amb l’alcalde, Lluís Medir, el 2006. / M.R.

Albert Vilar / Girona.

Alguns ajuntaments, pocs, tenen en la seva pàgina web un apartat dedicat als seus fills predilectes i adoptius. Són els casos de Banyoles, Darnius, les Preses i Palafrugell. Respecte a la resta de municipis, cal adreçar-se a l’àrea d’Alcaldia o de Cultura (arxiu municipal) per determinar els titulars de la distinció. Això comporta adreçar-se personalment a cadascun dels ajuntaments per mirar de saber si tenen fills predilectes i adoptius, i qui són. Paral·lelament a aquesta línia de treball, se’n va obrir una altra, la de fer una recerca i buidatge de la premsa de les comarques gironines digitalitzada de l’Arxiu de l’Ajuntament de Girona, per buscar-hi fills predilectes i adoptius. La sorpresa salta en veure que apareixen fills predilectes o adoptius que alguns ajuntaments no tenen controlats. Per exemple, Palafrugell exposa a la web municipal que només té un fill adoptiu, l’artista Modest Cuixart, i a l’hemeroteca n’apareixen dos més: el governador Luis Mazo Mendo i el president d’una entitat. Tot i aquesta recerca a l’hemeroteca, no s’han tingut en compte els fills predilectes o adoptius que no hagi quedat clar si ho són. Arran de la descoberta de més persones que han rebut aquesta distinció, especialment de fill adoptiu, la tasca ha estat obrir una altra línia de recerca amb els ajuntaments per mirar de fer-hi encaixar els que s’han trobat a l’hemeroteca. Però no sempre és viable, com ha passat a Vilopriu, on apareix un rector com a fill adoptiu l’any 1935, segons l’acord de ple del 12 de març. L’alcalde de Vilopriu, Fermí Pi, va explicar que no es pot saber, ja que els llibres d’actes municipals del 1900 al 1936 van desaparèixer tots. Per contra, sembla que serà més fàcil comprovar els dos fills adoptius de Bescanó, tot i que l’alcalde, Xavier Soy, va explicar que no tenen constància de cap nomenament de fill adoptiu al municipi. Però n’han aparegut dos, un mestre i un metge, que van rebre l’honor a principi de la dècada dels 80 del segle passat. Una de les característiques que destaca de la llista és la pràcticament nul·la presència de dones entre els guardonats: deu d’una llista de més de 250.

Qui és fill predilecte i qui és fill adoptiu.

El títol de fill predilecte o adoptiu és la màxima distinció que pot concedir un ajuntament. Tots dos títols tenen la mateixa jerarquia, però el de fill predilecte es dóna a les persones nascudes al municipi i la de fill adoptiu, a les que no són naturals de la població. Tot i això, en el decurs dels anys s’han utilitzat els termes predilecte i adoptiu com a sinònims. I en algun cas fins i tot s’han fet servir predilecte i adoptiu com a elements complementaris d’un mateix títol. Actualment la diferència entre fill predilecte i fill adoptiu ja queda clar en els reglaments de distincions i honors dels ajuntaments, molts dels quals, elaborats i aprovats durant aquest període democràtic. A més, en els reglaments també s’ha intentat consensuar la concessió del títol, que s’atorgarà quan el candidat hagi destacat de manera extraordinària per les seves qualitats o mèrits personals, o bé per serveis prestats en benefici o honor del municipi, que en alguna localitat anomenen «circumstàncies singulars».

Els dictadors, despullats d’honors.

El militar dictador Miguel Primo de Rivera ha estat l’única persona a qui se li ha retirat la distinció màxima municipal de fill, segons el treball realitzat. En concret, el dictador Primo de Rivera va rebre el guardó de fill adoptiu de Figueres l’any 1926. Però 75 anys més tard, el 2001, l’Ajuntament democràtic de Figueres va acordar retirar-li la distinció.

Aquell mateix ple municipal es va aprofitar per retirar el títol d’alcalde honorífic i perpetu a un altre dictador, Francisco Franco, a qui li va ser concedit el 1964. Posteriorment els ajuntaments de Blanes, Girona, Olot i Ripoll, i la Diputació de Girona, van prendre decisions semblants. La majoria dels municipis gironins havien decidit atorgar distincions al general Franco l’any 1964, en celebrar-se els 25 anys «de pau», en referència a la fi de la Guerra Civil espanyola.

Blanes va acordar retirar-li la medalla d’or de la ciutat el 2003. Dos anys més tard, la Diputació de Girona va decidir treure-li la medalla d’or de la província. I l’any 2006, coincidint amb la commemoració dels 75 anys de la proclamació de la Segona República, el 1931, van prendre acords semblants Girona, Olot i Ripoll. Girona va retirar-li la distinció d’alcalde honorari i perpetu de la ciutat; Olot, la distinció de fill il·lustre i la medalla de la ciutat, i Ripoll, la medalla d’or de la ciutat, que li havia lliurat l’alcalde mateix, l’any 1970, a Madrid.

Els acords contra els dictadors, però, no van rebre el suport del Partit Popular (PP). En el cas de Girona, els populars s’hi van abstenir, i a Figueres, Blanes i Olot, el grup popular va votar-hi en contra. «La història no es pot jutjar des de l’òptica d’ara», va manifestar el regidor popular olotí Joaquim de Trincheria per justificar que s’hi oposava.

L’alcalde de Ripoll, Miquel Nardi, entrega l’any 1970 la medalla d’or de la vila a Francisco Franco. / A. C. R.

Gironins adoptats fora de la demarcació.

Molts fills adoptius de municipis gironins ni tan sols han nascut a la demarcació. Però de la mateixa manera, hi ha gironins que han aconseguit la distinció de fills adoptius fora de les nostres comarques. Així, trobem, entre d’altres, Enric Torra Pórtulas –pianista i compositor, de Fornells de la Selva–, fill adoptiu de Mataró, el 2001; Joaquim Bancells Pons –barber i jutge de pau, del Port de la Selva–, fill adoptiu d’Alella; Camil Geis –capellà, periodista, compositor, organista i mestre de capella, de Girona–, fill adoptiu de Sabadell; Josep Beulas –artista, de Santa Coloma de Farners–, fill adoptiu d’Osca, on té dedicat el Museu d’Art Contemporani; Joan Felip Vilà –pintor, de Figueres–, fill adoptiu de Ceret; Josep Coll Bardelet –pintor, de Campdevànol–, fill adoptiu de Valldemossa, el 1987; Juli Roso Avellí –de Palamós–, fill adoptiu de Cadis el 1989, per una actuació heroica durant el servei militar –el 1947–, i Antoni Perpinyà –escolapi i escriptor, de Banyoles–, fill adoptiu de Cuba.

Sis municipis n’acaparen gairebé un terç.

Sis dels setanta-cinc municipis amb fills predilectes i adoptius acaparen gairebé una tercera part de les distincions. Els sis municipis amb més fills predilectes i adoptius són Figueres, amb 18; Santa Coloma de Farners, amb 16; Palamós, amb 14, i després Begur, Girona i Olot, amb 11. La llista s’ha dreçat sobre la base dels municipis, però també a partir de les troballes fetes en la recerca a l’hemeroteca. Per exemple, Palamós té 13 fills predilectes o adoptius, deixant fora el governador civil franquista Luis Mazo Mendo. Pel que fa a Figueres tampoc no hi ha el nomenament del també governador Victorino Anguera. Darrere d’aquests sis pobles trobem Cadaqués, Calonge, Camprodon, Besalú i Sant Feliu de Guíxols.

El doctor i polític Francesc Dalmau, rebent el títol de fill adoptiu de Palamós. / J. G.

Narcís Monturiol, el fill predilecte més antic.

El 14 de juny de 1861, el ple de l’Ajuntament de Figueres, presidit per Joaquim de Traver, va acordar, per unanimitat, nomenar Narcís Monturiol –inventor del submarí–, fill predilecte del municipi. I el 16 de juny, en arribar a Figueres, Monturiol hi fou rebut amb una pluja de llorers i pètals de rosa. A l’Ajuntament, se li va entregar el títol de fill predilecte i es va col·locar un retrat seu al saló de sessions. És la data més antiga d’un acord d’un ple nomenant una persona fill del municipi, segons el treball de recerca. Hi ha articles periodístics que comenten que Monturiol va rebutjar el títol. L’inventor té un monument a la Rambla de Figueres i les seves despulles descansen al panteó de personatges il·lustres del municipi.

Monument dedicat a Narcís Monturiol, a la Rambla de Figueres. / E. P.

Rectors, mestres i metges, anònims elegits.

Dins la relació de fills predilectes i adoptius apareixen molts personatges que tothom coneix: Dalí, Jordi Pujol, Francesc Darder, Joaquín Ruiz Giménez, Isaac Albéniz… Però també hi apareixen molts personatges anònims que han estat cabdals en la seva tasca professional diària a molts pobles i ciutats gironines. Per això, en la llarga llista apareixen més d’una vintena de rectors, i prop d’una desena de mestres d’escola de primària i metges. Per exemple, Llorenç Castañer va ser nomenat fill adoptiu de Pontós pels seus 31 anys de mossèn del poble. I aquesta dedicació també ha arribat a algun funcionari municipal, com ara el secretari municipal de Sant Feliu de Buixalleu, que hi va fer aquesta tasca durant 31 anys.

Comiat de mossèn Modest Prats, el 2002, de Medinyà, després de 30 anys. / S. B.

Fills predilectes, però també fills adoptius.

Hi ha un refrany típic i tòpic que diu que ningú és profeta a casa seva. Però aquesta frase té excepcions, com en quasi tot. I en el món de fills predilectes i adoptius, detectem que alguns personatges són fills predilectes del seu poble i, a més, fills adoptius del poble on han viscut. En el treball de recerca hem trobat quatre personatges que tenen els dos títols: l’escultor Miquel Blay, l’artista Salvador Dalí, el músic Xavier Montsalvatge i el poeta Carles Fages de Climent. El diputat Juli Fournier és fill adoptiu de Jafre i l’Armentera. I a Pals, la Bisbal d’Empordà i Sant Feliu de Guíxols, apareix un marit com a fill predilecte i la seva dona com a filla adoptiva. A les Preses van donar el títol de fill adoptiu a un matrimoni.

Salvador Dalí passejant, l’any 1975, per Portlligat. / E. S.

El governador Luis Mazo Mendo, el més adoptiu.

Luis Mazo Mendo, que va ser governador civil de Girona entre el 1945 i el 1956, és qui té més nomenaments de fill adoptiu de la demarcació. Mazo Mendo, nat a Extremadura el 1902 i mort a Barcelona el 1987, té el títol de fill adoptiu de Llagostera (1948), Puigcerdà (1952), Girona (1954), Palafrugell (1954), Amer (1955) i Palamós (1956), segons el treball d’investigació. I en part és lògic, ja que en aquella època de la dictadura franquista era ben habitual fer fills adoptius els polítics i militars del règim. Tot i això, altres governadors i militars no apareixen amb tants nomenaments: Víctor Hellín Sol, fill adoptiu de Girona i Ripoll, el 1968, i Victorino Anguera, de Figueres, el 1974. Quant a militars, trobem com a fills adoptius de Girona Arsenio Martínez, que va lluitar contra la Primera República, i Emilio Barrera, capità general de Catalunya durant la dictadura de Primo de Rivera. I a Figueres tenen com a fill predilecte Joaquín Ríos Capapé, que va ser el primer que es va revoltar contra la Segona República.

Mazo Mendo, dret, en un acte del començament del mandat.

Alternatives als «fills», com ara el cas de Torroella.

Molts ajuntaments gironins, per motius diversos, no tenen cap fill predilecte ni adoptiu. Un d’aquests casos és el de Torroella de Montgrí, que va decidir l’any 1985 instaurar aquest distintiu amb la finalitat de reconèixer les persones i els col·lectius que han destacat en algun aspecte de la vida municipal. El guardó és la Medalla del Montgrí, que s’atorga anualment coincidint amb la festa major, que és per Sant Genís. Aquest any, els guardonats –que rebran el premi demà dilluns a les 8 del vespre a Can Quintana– són el Club d’Handbol Montgrí, que enguany compleix 25 anys; la llevadora i practicant Pilar Cabratosa i Sender, i l’agricultor i fotògraf Joan Casadellà i Grassot. D’altres ajuntaments també donepremin guardons, com ara Llançà (les Llances) o Girona (Athenea, Ciutadania i Carlemany), encara que tenen també fills adoptius o predilectes. A l’Escala, nomenen fills adoptius i als vilatans els atorguen la medalla d’or de la ciutat, que han rebut Josep Vilabrú i Domènech Gamito.

Els guardonats amb la Medalla del Montgrí 2008. / A. V.

Fills predilectes i adoptius a les comarques gironines.

• AGULLANA.
• Lluís Marià Vidal. Geòleg i cedent de terrenys per a l’escola. 1911. (FA).
• Francesc Colls. Rector. 1987. (FA).
• AMER.
• Josep Maria de Porcioles Colomer. Alcalde de Barcelona. 1975 medalla d’or. (FP).
• Luis Mazo Mendo. Governador civil. 1955. (FA).
• Esteve Pruenca Banyona. Tesi doctoral sobre el monestir 1966. (FA).
• Enric Veí. Rector. 2007. (FA).

• ANGLÈS.
• Josep Roura Sucarrats. Rector. 1961. (FA).

• L’ARMENTERA.
• Juli Fournier Cuadros. Diputat a les Corts. 1916. (FA).

• BANYOLES.
• Lluís G. Constans i Serrat. Sacerdot, escriptor i historiador. (FP).
• Albert Bramon. Professor universitari. 1965. (FP).
• Francesc Darder Llimona. Veterinari. 1910. (FA).

• BÀSCARA.
• Joan Reglà Campistol. Historiador. 1984. (FP).

• BEGUR.
• Lluís Miró Plaja. Pedagog. 1992. (FP).
• Josep Carreras Riera. Fotògraf. 1995. (FP).
• Bonaventura Sabater Burcet. Polític. 1905. (FA).
• Bonaventura Carreras Peralta. Metge oftalmòleg. 1917. (FA).
• Salvador Raurich. 1945. (FA).
• Joan Ventosa Calvell. (FA).
• Hermenegild Arruga Liró. Metge. 1945. (FA).
• Carmen Amaya. Bailaora. 1963. (FA).
• Lluís Pericot. Arqueòleg. 1972. (FA).
• Lluís Esteva. Mestre i historiador. 1995. (FA).
• Francesc Sabater Mècre, Xiquet. Hoteler. 2000. (FA).

• BESALÚ.
• Jaume Pujiula Dilmé. Pare jesuïta i biòleg. 1955. (FP).
• Antoni Tremoleda Barbosa. Pare caputxí. 1959. (FP).
• Salvador Vilarrasa Sicra. Industrial. (FP).
• Francesc Cambó Batlle. Polític. 1907. (FA).
• Francesc Monsalvatge Fossas. Banquer, polític i historiador. 1892/1908. (FA).
• Miquel Buch Collell. Rector. 1953. (FA).
• Joan Gratacós Fàbrega. Farmacèutic. 1988. (FA).

• BESCANÓ.
• Lluís Vigué Puig. Mestre. 1981. (FA).
• Àngel la Torre. Metge. 1983. (FA).

• LA BISBAL D’EMPORDÀ.
• Josep Vancells Marquès. Escriptor i poeta. 1881. (FP).
• Josep Barceló i Matas. Mestre. 1959. (FP).
• Pere Lloberas. Alcalde, historiador i escriptor. 1986. (FP).
• Adela Trayter. Mestra. Segona dona de Barceló. 1959. (FA).
• Eugeni Molero. Periodista. 1985. (FA).

• BLANES.
• Joan Quer Guell. Rector. 1966. (FP).
• Domènec Valls Coll. Alcalde. 1973. (FP).
• Pedro Nieto Antúnez. Ministre de Marina. 1969. (FA).
• Josep Manyanet. Beat i fundador d’escola. 1997. (FA).
• Joan Padern Faig. Artista pintor. 1998. (FA).

• BREDA.
• Marcel·lí Trunas Clos. Director del Museu Aragall i president d’Amics de Breda. 2002. (FP).
• Jaume Coll Castanyer. Historiador. (FP).
• Josep Aragall Blanxar. Pintor i ceramista noucentista. (FP).
• Pere Prats Figarola. Rector. 1971. (FA).
• Agustí Simon Fontanals. Metge. 1975. (FA).
• Manel Genovart Boixet. Artista. (FA).

• CADAQUÉS.
• Antoni Pont. 1919. (FP).
• Ferran Pomés González. Acció cultural i alcalde. 1981. (FP).
• Àngel Planells Cruanyes. Pintor. 1987. (FP).
• Josep Rahola Sastre. Aportació cultural. 1988. (FP).
• Ramon Planells Cabretosa. Músic. 2001. (FP).
• Frederic Escofet. Coronel Mossos. 1983. (FA).
• Salvador Dalí. Artista. 1984. (FA).
• Anna Maria Dalí. Aportació cultural. 1990. (FA).
• Vicente Ortiz. Aportació cultural. 2008. (FA).

• CALDES DE MALAVELLA.
• Modest Furest Roca. Doctor. Fundador Vichy Catalán. 1891. (FA).
• Narcís Pla Deniel. Advocat, propietari d’Aigua Sant Narcís i va pagar l’escola pública. 1917. (FA).

• CALONGE.
• Pere Rosselló Blanch. Pedagog. 1979. (FP).
• Artur Mundet Carbó. Industrial i filantrop. 1979. (FP).
• Pere Caner Estrany. Historiador. 1984. (FP).
• Ricard Viladesau Caner. Compositor i músic. 1997. (FP).
• Joaquín Ruiz Giménez. Polític. 1984. (FA).
• Joan Viñas. Locutor radiofònic i polític. 1984. (FA).
• Adrià Sardó. Músic. 1997. (FA).
• Francisco Luis Gamón Boldoba. Cessió finca. (FA).

• CAMALLERA.
• Josep de Ribó i Olivas Casabó i de Noguer. Patrici. (FP).

• CAMPDEVÀNOL.
• Josep Coll Bardolet. Artista. Anys 80. (FP).

• CAMPRODON.
• Isaac Albéniz. Compositor i músic. (FP).
• Josep Cuatrecasas. Botànic. (FP).
• Alexandre Galí. Pedagog. (FP).
• Alfons Alzamora Albéniz. Nét compositor i Fundació IA. (FA).
• Lluís Martínez Sistach. Cardenal arquebisbe de Barcelona. (FA).
• Joan Manuel Serrat. Músic. (FP).
• Bartomeu Robert Yarzábal. Metge i alcalde de Barcelona. (FA).

• CASSÀ DE LA SELVA.
• Pere Casals Alberni. Rector 19 anys. 2006. (FP).
• Teresa Pijoan Pi. Mestra. 1932. (FA).
• Emili Pla Camps. Secretari municipal. 1955. (FA).
• Josep Xutglà Figueras. Rector. 1987. (FA).

• CASTELLÓ D’EMPÚRIES.
• Pare Pau de Castelló. Caputxí. 1935. (FP).
• Joaquim Barraquer. Doctor. (FA).

• DARNIUS.
• Josep Maria Gironella Pous. Escriptor. 1983. (FP).
• Jordi Pujol. President de la Generalitat. Pare de Darnius. 1983. (FA).
• Josep Lluís Yécora Romero. Metge. (FA).

• FIGUERES.
• Narcís Monturiol. Inventor del submarí. 1861. (FP).
• Marià Vilallonga Gipulo. Industrial. Asil Vilallonga. 1890. (FP).
• Joaquín Ríos Capapé. Militar. 1939. (FP).
• Jaume Maurici Soler. Poeta. 1978. (FP).
• Salvador Dalí. Artista. 1983. (FP).
• Ramon Canet. Llibreter. 2001. (FP).
• Carles Fages de Climent. Poeta. 2002. (FP).
• Josep Pallach Carola. Pedagog i polític. 2002. (FP).
• Joan Guillamet Tuébols. Periodista i escriptor. 2008. (FP).
• Miguel Primo de Rivera y Orbaneja. Militar. 1926. (FA).
• Victorino Anguera. Governador civil. 1974. (FA).
• Josep Maria Albert Arnau. Sacerdot i organista. 1978. (FA).
• Montserrat Vayreda. Escriptora. 1986. (FA).
• Josep Cuadras Planas. Professor de matemàtiques. 1988. (FA).
• Alexandre Deulofeu. Farmacèutic, escriptor i historiador. 1988. (FA).
• Melitó Casals. Fotògraf de Dalí. 1990. (FA).
• Maria Àngels Anglada. Escriptora. 1996. (FA).
• Ramon Reig. Pintor. 1997. (FA).

• FONTCOBERTA.
• Salvador Pagès. Rector de Vilavenut. 1989. (FA).

• GARRIGÀS.
• Miquel Oliva Prat. Arqueòleg. 1974. (FA).
• Dídac Torrent Nogué. Pintor. 1974. (FA).
• Jesús Santclemente Sánchez. Metge. 1975. (FA).

• GIRONA.
• Ferran Puig Gibert. Patrici. 1914. (FP).
• Narcís Xifra. Enginyer. (FP).
• Xavier Montsalvatge. Músic i compositor. (FP).
• Arsenio Martínez Campos. Militar. 1876. (FA).
• Emili Barrera. Capità general de Catalunya. 1926. (FA).
• Joan Viñas Comas. Secretari municipal. 1935. (FA).
• Luis Mazo Mendo. Governador civil. 1954. (FA).
• Luis Rodríguez de Miguel. Polític. (FA).
• Josep Cartañà Inglès. Bisbe de Girona. 1949. (FA).
• Víctor Hellín Sol. Governador civil. 1968. (FA).

• HOSTALRIC.
• Frederic Soler Hubert, Serafí Pitarra. Comediògraf. 1887. (FP).
• Bonaventura Codina. Bisbe. (FP).
• Higini Negre. Cedent de finques. (FP).

• JAFRE.
• Juli Fournier Cuadros. Diputat a les Corts. 1916. (FA).

• LA CELLERA DE TER.
• Josep Maria Juncadella. Empresari. 1969. (FA).
• Ramon Marquès Sureda. Rector. (FA).
• Juli Serrat Maimí. Metge. (FA).

• LA JONQUERA.
• Joan Duran. 1983. (FA).

• LA VAJOL.
• Heribert Barrera. President del Parlament. 1981. (FA).

• L’ESCALA.
• Antoni Vila Gimbernat. Mestre. 1994. (FA).
• Lluís Albert Rivas. Músic i compositor. 1998. (FA).
• Enric Casassas Simó. Químic i president de l’IEC. (FA).

• LES PLANES D’HOSTOLES.
• Valentí Carulla. Pedagog. 1918. (FA).
• Tomàs Recolons. 1918. (FA).

• LES PRESES.
• Joan Pagès Pons. Rector i investigador. 1984. (FA).
• Alfons Faig Renart, Fonso de Lliurona. Músic acordionista. 1997. (FA).
• Ricard Creus. Escriptor i poeta. 2001. (FA).
• Esther Boix. Artista. 2001. (FA).

• LLAGOSTERA.
• Llorenç Duran Xatart. Rector. 1917. (FA).
• Luis Mazo Mendo. Governador civil. 1948. (FA).
• Rafael Mas Ripoll. Professor de belles arts. 1948. (FA).
• Josep Milán Lerín. Industrial. 1966. (FA).

• LLANÇÀ.
• Josep Martínez Lozano. Artista pintor. 1996. (FA).
• Carles Sabater Hernández. Cantant i actor. (FA).

• LLORET DE MAR.
• Ernest Adler. Metge dentista. 1969. (FA).

• MAÇANET DE LA SELVA.
• Francesc Subirós. Doctor. (FP).
• Manel Anglada. (FP).

• MASSANES.
• Lluís Duran Massaguer. Músic. 1986. (FP).

• MEDINYÀ.
• Modest Prats Domingo. Rector i filòleg. 2002. (FP).

• MONTAGUT.
• Josep Maria Ferrusola Coris. Alcalde. 1991. (FA).

• OGASSA.
• Joaquim Batlle Bigas. 1981. (FA).

• OLOT.
• Miquel Blay Fàbregas. Escultor. 1909. (FP).
• Josep Clarà Ayats. Artista. 1912. (FP).
• Manuel Malagrida Fontanet. Empresari a l’Argentina. 1913. (FP).
• Joan Deu Ros. Polític. 1931. (FP).
• Joaquim Vayreda. Pintor. (FP).
• Josep Gelabert Rincón. Sacerdot, geòleg i pintor. (FA).
• Manuel Roca. Escolapi i compositor. 1917. (FA).
• Ricardo Alonso Vega. Tinent general. (FA).
• Antoni Butiñà Pagès. Rector 25 anys. 1960. (FA).
• Nolasc Rebull. Caputxí i historiador. 1970. (FA).
• Xavier Montsalvatge Bassols. Músic. 1990. (FA).

• OSOR.
• Josep Maria Figueres Anadón. (FP).
• Carles Obiols Taberner. Jurista. 1967. (FP).
• Antoni Espadaler. Càritas i Cambra Sindical Agrària. 1967. (FA).

• PALAFRUGELL.
• Josep Torres Jonama. Industrial i filantrop. 1921. (FP).
• Josep Pla. Escriptor. 1967. (FP).
• Luis Mazo Mendo. Governador civil. 1954. (FA).
• Antoni Josep Rovira. President de la Societat d’Amics de Calella. 1967. (FA).
• Modest Cuixart Tàpies. Pintor. 2006. (FA).

• PALAMÓS.
• Josep Mauri Vilar. Comerciant i donant Casa de la Vila. 1906. (FP).
• Josep Tauler Servià. Diplomàtic i benefactor. 1921. (FP).
• Santiago Bañeras Goday. Cronista i músic. 1990. (FP).
• Pere Trijueque Fonalleras. Investigador. 2006. (FP).
• Miquel Blay Fàbrega. Escultor. 1907. (FA).
• Lluís Barceló Bou. Historiador i Museu. 1951. (FA).
• Enric Vincke Wischmeyer. Industrial. 1954. (FA).
• Luis Mazo Mendo. Governador civil. 1956. (FA).
• Joan Rovira Bastons. Mestre i poeta. 1985. (FA).
• Gumersind Vilagran Roquí. Rector. 1988. (FA).
• Erika Schade. Donant de Can Pere Tià. 1996. (FA).
• Francesc Dalmau Norat. Polític i metge. 2001. (FA).
• Josep Sarquella Escobet. Pintor. 2002. (FA).
• Maria Forné Carreras. Donació llegat obra Ezequiel Torroella. 2008. (FA).

• PALAU-SAVERDERA.
• Francesc Gallart Roura. Rector. 1960. (FA).

• PALS.
• Jaume Pi Figueras. Metge i promotor de la restauració de Pals. 1960. (FP).
• Carme Badia Prats. Dona Jaume Pi. 1985. (FA).

• PONTÓS.
• Llorenç Castañer. Rector 31 anys. 1962. (FA).

• PORTBOU.
• Frederic Marès Deulovol. Escultor i col·leccionista. 1957. (FP).
• Maria Mercè Roca Perich. Escriptora. 1992. (FP).
• Fabià Estapé Rodríguez. Economista. 1992. (FP).
• Pere Gubau. Rector. 1994. (FA).

• EL PORT DE LA SELVA.
• Hipòlit Nadal Mallol. Escriptor. 1932. (FP).
• Josep Vicenç Foix. Poeta i escriptor. 1987. (FA).
• Moisès Broggi. Doctor. 2008. (FA).

• PUIGCERDÀ.
• Josep Cabrinety. En honor del seu pare, el brigadier Josep Cabrinety. (FA).
• Manel Cabrinety. En honor del seu pare, el brigadier Josep Cabrinety. (FA).
• Luis Mazo Mendo. Governador civil. 1952. (FA).
• Rafael Gay de Montellà. Advocat i jurista. 1965. (FA).

• RIBES DE FRESER.
• Joan Triadú Font. (FP).
• Eudald Carbonell. Arqueòleg. 1997. (FP).

• RIELLS I VIABREA.
• Pere Ribot. Rector de Riells i poeta. 1997. (FA).

• RIPOLL.
• Josep Morgades Gili. (FP).
• Joaquim Boixés. Escriptor. 1996. (FP).
• Jesús Romeo Gorría. Polític i empresari. Ministre de Treball. 1968. (FA).
• Víctor Hellín Sol. Governador civil. 1968. (FA).

• ROSES.
• Pere Rahola Molinas. Polític. (1935). (FP).
• Frederic Rahola Despona. Síndic de Greuges. 1992. (FP).
• Santos Santamaria Avendaño. Mosso assassinat per ETA. 2001. (FA).

• SALT.
• Pau Masó Fàbrega. Flequer i activista cultural. 1988. (FP).
• Salvador Sunyer. Polític i filòleg. 1992. (FP).
• Alfons Moré Paretas. Polític i tasca social. 1997. (FP).
• Maria Rosa Puig Dalmau. Pedagoga i cessió finques. 2007. (FP).
• Ramon Torramadé. Ebenista i Activista social. 2007. (FA).

• SANT CLIMENT SESCEBES.
• Joaquim Torrent. Alcalde entre 1983-2007. 2007. (FP).
• Xavier Cochs. Canonge de la catedral. (FA).

• SANT ESTEVE D’EN BAS.
• Josep Maria Turró Corominas. Metge. 1982. (FA).

• SANT FELIU DE BUIXALLEU.
• Joan Busquets Pellicer. Secretari municipal 31 anys. 1968. (FA).

• SANT FELIU DE GUÍXOLS.
• Lluís Palahí Xargay. Cronista i periodista. 2002. (FP).
• Narcís Masferrer. Mestre i caricaturista. 2003. (FP).
• Felip Calvet Costa. Historiador i exiliat. 2003. (FP).
• Josep Gravalosa, l’Avi. Músic. 1971. (FA).
• Josep Amat Pagès. Pintor. 1976. (FA).
• Teresa Rovira. Dona de Felip Calvet. 2003. (FA).

• SANT HILARI SACALM.
• Frederic Culí Verdaguer. Exdirector general del Timbre. Anys 30. (FP).
• Josep Moragues. Militar. Defensa Barcelona 1714. (FP).

• SANT JOAN DE LES ABADESSES.
• Eusebi Bertran Serra. 1909. (FA).
• Jaume Espona Brunet. Empresari. 1955. (FA).
• Emili Barrera Luianda. (FA).
• Alfonso López del Valle. Veterinari, pintor i poeta. 1994. (FA).

• SANT JOAN LES FONTS.
• Francesc Caula Vegas. Historiador. 1972. (FP).

• SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR.
• Josep Maria Cervera Bertra. Rector. 1979. (FA).

• SANTA COLOMA DE FARNERS.
• Lluís Rodés Campderà. Astrònom. 1934. (FP).
• Josep Maria Millàs Vallicrosa. Semitista. 1959. (FP).
• Salvador Espriu Castelló. Escriptor. 1980. (FP).
• Narcís Jubany Arnau. Cardenal de Barcelona. 1981. (FP).
• Josep Beulas Recasens. Pintor. 1983. (FP).
• Rafael Anglada Rubí. Actor i autor teatral. 1986. (FP).
• Josep Espriu Castelló. Metge. 1991. (FP).
• Josep Martí Sabé. Artista. 1995. (FP).
• Francesc Moragas Barret. Advocat i economista i director de «la Caixa». 1923. (FA).
• Francesc Rabassa. Rector. 1952. (FA).
• Francisco Soto Nieto. Jutge. 1966. (FA).
• Benet Font Vilert. Rector. 1967. (FA).
• Eduard Peña Belsa. Notari. 1977. (FA).
• Josep Carbó Vidal. Músic. 1977. (FA).
• Dolors Fornés Alibés. Propietària. 1991. (FA).
• Joan Vinyoli Pladevall. Poeta. 1991. (FA).

• SERINYÀ.
• Josep Maria Corominas Planellas. Arqueòleg. (FA).

• SILS.
• Martirià Torras. Rector. 1986. (FA).

• TORROELLA DE FLUVIÀ.
• Carles Casades de Còdol. Patrici. 1925. (FA).

• TOSES.
• Josep Benet Morells. Historiador, polític i advocat. (FA).

• LA VALL D’EN BAS.
• Emili Salavedra. Funcionari municipal. 1997. (FP).

• VERGES.
• Narcís Mir Vilavella. Activista cultural. 1992. (FP).

• VILAFANT.
• Josep Quer. Músic. 2000. (FP).
• Miquel Pujol. Rector. 2001. (FA).

• VILA-SACRA.
• Carles Fages de Climent. Poeta. 1980. (FA).
• VILOBÍ D’ONYAR.
• Sebastià Riera Coromina. Seminarista claretià. Mort en la Guerra Civil. Beat. 1992. (FA).
• Salvador Pigem Serra. Seminarista claretià. Mort en la Guerra Civil. Beat. 1992. (FA).
• VILOPRIU.
• Joaquim Pi Pasqual. Rector. 1935. (FA).

Josep Carreras Riera.	Pere Lloberas.	Joan Padern Faig.
Àngel Planells Cruanyes.	Pere Caner Estrany.	Carmen Amaya.
Isaac Albéniz.	Pere Casals Alberni.	Josep Maria Gironella.
Carles Fages de Climent.	Maria Àngels Anglada.	Arsenio Martínez Campos.
Heribert Barrera.	Maria Forné Carreras.	Joaquim Vayreda.
Josep Pla.	Maria Mercè Roca.	Moisès Broggi.
Eudald Carbonell.	Pere Ribot.	Santos Santamaria Avendaño.
Ramon Torramadé.	Narcís Jubany Arnau.	Josep Quer.